Si hi ha una entrada violenta en la història del futbol espanyol que ha estat impune aquesta és la que va fer el jugador del Real Madrid De Felipe a l'estadi Santiago Bernabéu, en la primera jornada de la lliga 1969/70. Va trencar per sempre més la carrera del jugador aragonès Miguel Ángel Bustillo, que tot just havia fitxat pel Barça provinent de Saragossa, i que en el decurs del partit havia marcat dos gols fins que el defensor blanc el va enviar a la infermeria.

L'àrbitre era el tristament famós Ortiz de Mendíbil, un col·legiat que no va xiular ni falta, el mateix àrbitre que va allargar un partit Barça-Madrid més d'onze minuts fins que l'equip blanc del règim dictatorial no va marcar i va guanyar. L'àrbitre símbol de la corrupció, amb Guruzeta, aquest darrer demostrat trampós per la llei, arbitrant a tant el dòlar. Per cert, en un programa radiofònic recent, a Ortiz de Mendíbil un comentarista, falsari o ignorant, va arribar a elogiar-lo quan la seva federació no en volia saber res de res.

Operat tres dies després, Bustillo mai va poder superar aquella agressió violenta i impune. Hi ha qui no entén el surf que fa per damunt de la llei –i de la moral cristiana, per als creients– Jorge Fernández Díaz. No hi ha causa sense efecte, tants anys de trampa, corrupció i estultícia duen que pugui ser ministre un tal personatge o que encara actes tan vils no signifiquin pèrdua de vots per al PP, ni tan sols a Catalunya. Cal recordar que el PP, C's i el PSOE es va negar a dur als tribunals a qui de manera canallesca participava de la idea d'haver destrossat la sanitat pública a Catalunya!

Hi ha imatges a Youtube de la lesió a Bustillo. Veuran el que era el franquisme sociològic. Guanyar amb trampa, àrbitres corruptes i encara part del públic aplaudint l'agressió. En resum, ha mort un gran jugador de futur esplendorós, fins i tot amb la seva selecció, que van desgraciar sense conseqüències per la banalitat del mal. L'Espanya negra de sempre té com la hidra de múltiples caps.