Grace VanderWaal
Si sou a casa i teniu el portàtil o la tauleta a mà, agafeu-lo. Si sou fora i aneu amb el mòbil, obriu You Tube. Cerqueu Grace VanderWaall. Cliqueu i deixeu-vos seduir. Per la seva veu i el seu ukelele. Per com la il·lusió se sobreposa a la timidesa. Pel talent descomunal als dotze anys. Per la determinació de la seva mirada. Malauradament, però, en la música, com en l'esport, el talent precoç no és garantia de res.
Grace VanderWaal és un fenomen musical als Estats Units. Va donar-se a conèixer al juny quan va aparèixer per televisió en un programa de descobriment de nous talents. I des d'aleshores, ja són 34 milions de visites a You Tube només d'aquella exhibició. La pregunta a fer-se, però, és: i ara què? La majoria respondrà que, amb treball i talent, es pot fer tot. I tenen raó. Molta. Però malauradament no n'hi ha prou. Cal tenir sort, un entorn amb les coses clares i exhibir una maduresa antònima de la tendresa. Per aquí s'arruga el full.
En això, el futbol, com la música, és un dels pitjors exemples. La mercantilització de la base ha degenerat en contractes a nens petits, marques de publicitat pescant en equips infantils, signatures d'autògrafs entre canalla i famílies gestionant petites fortunes, mai millor dit. I tot això, a la llarga, passa factura.
Existeix una indefectible sensació d'incertesa i fins i tot diria que de temor quan veus un talent com el de Grace VanderWaal (o el de tants altres arreu de la Catalunya esportiva) i projectes en el futur. T'entren ganes de dir-li que treballi, que sigui tenaç, que no defalleixi. Que si persisteix aconseguirà el que es proposi. Però internament també penses en tot el que es pot perdre si no cau en les mans adients. Si el camí, la societat, tu, jo i la resta, ens deixem portar per la cobdícia i caiem en el parany de les justificacions. Misèria. I és aleshores quan, només per un instant, una mil·lèsima de segon, ens passa pel cap la idea que hauria valgut més no tenir aquest do. Rebel·lem-nos davant d'això. El problema no és el talent per se, l'errada és en la manera d'enfocar-lo i de tractar-lo. Protegim aquesta màgia. No el desgastem. Tenim molt a perdre, però també molt a guanyar.