Joaquim Rodríguez, Jennifer Pareja, Carles Castillejo, Jesús Ángel García Bragado i Josep Antoni Hermida. Tots tenen en comú que han decidit posar fi a la seva trajectòria esportiva després d'anys en l'elit i com a referents de les seves respectives disciplines. Formen part de la història de l'esport català i són un actiu que s'ha de rendibilitzar. Coneixement desenvolupat és coneixement retingut. A la Gran Bretanya ja fa un temps que s'aplica el programa d'aprenentatge d'entrenament d'elit. És el que va seguir l'exciclista de pista Paul Manning. Tres cops medallista olímpic a Sidney, Atenes i Londres va formar part d'aquest programa dirigit a accelerar el desenvolupament d'entrenadors que ja han estat treballant en el sistema d'alt rendiment. Durant dos anys, es va sotmetre a un model d'aprenentatge tradicional. Un entrenador novell aprèn d'un entrenador ja existent més experimentat dins d'aquell esport i amb el suport continuat d'un mentor. Se'l va educar i formar per integrar la ciència i medicina esportiva rellevant en el seu esport, a més de desenvolupar habilitats d'entrenaments no tècniques. És a dir, es van posar a la seva disposició totes les eines per desenvolupar el que ja tenia, coneixement de l'esport ara posat al servei dels joves que pretenen emular-los. Manning va entrenar l'equip de persecució per equips femení que a Rio va guanyar la medalla d'or, a més de sumar un segon or com a entrenador amb Laura Trott (Òmnium). “Purito”, Pareja i companyia han de fer el que ells vulguin. Segurament també hi ha d'haver un punt de distanciament de la dinàmica molt exigent del dia a dia de l'esportista professional. Però quan hagi passat un temps i, si ells en tenen ganes i volen, tenen un patrimoni que gairebé ningú més té. I ara falta posar-hi les eines perquè el puguin compartir. Compartir el coneixement que van desenvolupar com a esportistes i que ara tenen retingut. Això també o, bàsicament, és cultura de l'esport.