A can Barça tot ha començat meravellosament bé. Messi està endollat, l'equip ha guanyat els quatre partits oficials de la temporada i l'Empire State llueix a Manhattan els colors blaugrana. Luis Enrique té una gran plantilla amb l'objectiu d'arribar ben posicionat en totes les competicions al tram decisiu de la temporada i, a més, fer-ho fresquets, és a dir, amb els jugadors clau a punt per marcar les diferències. I això, ho sap tothom, s'aconsegueix després d'una gestió encertada dels esforços durant tota la temporada.

Aquesta premissa val també per al trident. O, si m'ho permeteu, val especialment per a aquestes tres bèsties del futbol. Atenció a les circumstàncies del moment actual: Luis Suárez acaba d'arribar de l'Uruguai després de perdre amb l'Argentina i golejar el Paraguai, per cert, amb una gran actuació. Només s'haurà entrenat un dia amb el Barça, però té clar que vol jugar demà contra l'Alavés. Neymar, després de 107 dies d'activitat frenètica (vacances mirant la copa Amèrica des de la grada, saludant Biebber, Curry, Hamilton i diverses celebrities més, aprofitant la nit com toca i guanyant l'or olímpic), va tornar dimecres a Barcelona. Acaba de liderar el Brasil en el camí cap al mundial de Rússia 2018 després de completar dos excel·lents partits contra l'Equador i Colòmbia, amb dos gols inclosos. Les primeres paraules a l'aeroport, aquestes: “Vinc per jugar dissabte.” És clar. I Messi, més del mateix. Va marxar cap al seu país tocat de l'adductor esquerre a la recerca del maleït reconeixement de l'afició argentina. Va jugar contra l'Uruguai, el líder del grup sud-americà, va marcar, va guanyar el partit i va tornar. Ja sense ell, l'Argentina va empatar a 2 a Veneçuela –el cuer del grup–. Aquesta és la realitat. Però si volen criticar Messi, endavant. En fi, aquesta és una altra història... A principi de setmana, el 10 havia de descansar. Dimecres va aparèixer en l'entrenament i a hores d'ara ja ha fet saber que vol jugar contra l'Alavés.

Què ha de fer, Luis Enrique? I què farà? Ja sap que batallar contra determinades actituds i determinats futbolistes no és bon negoci, però, al mateix temps, allò que dèiem, té clar que els títols es guanyen a final de temporada. Ha fitxat Paco Alcácer per alliberar Luis Suárez de partits com el de demà, però el davanter uruguaià no vol cap alliberament. Vol sang. Vol gols. L'exvalencianista no ha jugat ni un minut amb els compromisos de la selecció espanyola i Suárez, gairebé tots, a més del cansament acumulat pels viatges transoceànics. I Arda? Després de l'espectacular resurrecció, Luis Enrique ha d'enviar el turc a la banqueta? Tenint en compte que dimarts hi ha Champions, Neymar ha de jugar contra l'Alavés? Es pot trencar algun equilibri de vestidor? O el grup sap quines són les lleis pel que fa als cracs? I encara falta comentar la situació de Messi. Rafinha, Denis, el mateix Arda, fins i tot de Sergi Roberto... No cal seguir. Messi jugarà si vol. Ell ho decidirà. Què seria el millor? Queda clar, oi?

El trident del Barça és tan bo que tothom el faria jugar sempre. I tots els minuts. Espectacle, gols, victòries, títols... una successió d'idees i de fets que acosten el seguidor del Barça a la felicitat. Al del Barça i al del futbol. Però, això és possible? Que Messi, Neymar i Suárez ho juguin tot, és factible aquesta temporada també? Atents, doncs, a la maduresa del trident. Perquè això, a aquest nivell i davant d'aquests futbolistes, funciona així. Amb Luis Enrique i amb qualsevol altre tècnic. Decideix el jugador. I aquest aspecte, el de les rotacions del trident, ens acompanyarà tota la temporada. I si em permeteu, es convertirà en el gran repte de l'entrenador de cara a la temporada 2016/17. Fins ara ho ha resolt sense canvis. Com s'ho farà a partir d'ara? Demà, primer episodi, contra l'Alavés.