Abans d'anar al camp, em vaig empassar l'última i estalviable versió del clàssic Ben-Hur recentment estrenada. De la mateixa manera que tots els canvis de guió respecte de l'original empitjoren progressivament la història entre Judah i Messala, tot el que havia de succeir després al Camp Nou, des del minut 1 fins al 93, també va anar a pitjor. Premonitori.

Perdre a casa contra l'Alavés fa mal. Són coses que, senzillament, no haurien de passar. És obvi que la millor manera de superar el mal tràngol és amb una victòria contundent en el debut en la Champions contra el Celtic. La insòlita ensopegada va ser un accident. Aquesta hauria de ser la idea. En la roda de premsa posterior al matx, Luis Enrique va dir: “Sóc el màxim responsable de tot allò dolent que succeeixi.” Entesos. Però tampoc cal posar-se tràgic, i encara menys que ens passi pel cap qüestionar, ara, el sistema de rotacions imprescindible i innegociable que ha de regir en aquest curs.

A casa i contra l'Alavés, el Barça ha de poder presentar un onze amb només tres intocables (Busquets, Rakitic i Neymar) i guanyar el partit. És massa fàcil dir que Sergi Roberto o Piqué haurien donat més consistència a l'equip. Segur que sí. Però no es va perdre per això. Els partits no es guanyen per inèrcia, aquest és el tema. I menys contra un escamot que s'atrinxera amb una doble línia defensiva de cinc i de quatre efectius respectivament. La sensació al camp va ser que tots plegats, tant a la gespa, com a la banqueta i a la tribuna, sabíem que tard o d'hora aquell partit l'acabaríem resolent, perquè la victòria era l'únic desenllaç creïble. I al final, vam marxar cap a casa sense ni haver vist la cara al porter rival.

Francament, em va sobrar la “sortida al rescat” de Messi, Suárez i Iniesta i, en canvi, em van faltar alternatives tàctiques i de joc per canviar la dinàmica del partit. Després de tres mesos absent, Neymar va estar motivat i individualista a parts iguals; vam sortir amb Alcácer de 9 pur i no el vam buscar ni una vegada, no vam ser capaços ni d'amenaçar amb algun xut de fora l'àrea per provocar que s'obrís alguna línia de passada... Un tema a part són els errors en defensa, impropis. En fi, que els escocesos paguin els plats trencats.