L'avís de cada any
Cada any hi ha un partit que marca molt en el decurs de la temporada, fa un parell d'anys va ser el prolegomen d'una temporada de somni i triplet, l'any passat en marcar Piqué a l'equip del Règim a casa els jugadors del Barça van perdre l'oremus i, de pas, aquell partit, i contra 10! I poc després, la Champions. Posteriorment ve la rectificació i la remuntada, però la bufetada no te la treu ningú.
Uns elogis, més ben dit, uns autoelogis de Luís Enrique ens demostren que quan perds la tensió competitiva i et creus que ets superior, els rivals et perden el respecte i s'imposen, merescudament.
La qualitat apareix, i s'imposa si va paral·lela a un fort esperit competitiu. Avui en dia tots els equips tenen una preparació física que pretén, en esforç, igualar la teòrica –real com en el nostre cas– superioritat del Barça sobre la gran majoria dels equips del món. No va ser així, més preocupats per l'onze inicial, per les suplències dels cracs i... derrota concloent, dues vegades la inicial i la posterior tot i haver empatat l'encontre. Esperem que sigui la lliçó tradicional de cada temporada.
No n'hi ha prou amb una excel·lent plantilla, el que dèiem dels autoelogis, cal treure tot el que hom té en cada contesa, si no, perds.
Semblant ho hem de dir del país, sí que és un any més sense llibertat nacional, però aquesta Diada mostra a la vegada que cada cop estem més a prop de poder viure sense el jou d'una Espanya que en una breu relació hi hem de posar en els greuges l'atac a l'economia en tots els àmbits, l'espoli fiscal, la persecució de la llengua, la mentida i la calúmnia per destruir els nostres plantejaments i reivindicacions, i un fet que em sembla dels més greus de tots: no solament són contraris als drets nacionals i socials de la gent i de les seves necessitats, sinó que no respecten un punt clau, la democràcia. Tenen por, la dreta i esquerra espanyoles, del vot de les persones. No defensen la justícia.