Tothom té present la imatge amb el puny alçat i el guant negre de Tommie Smith i John Carlos en el podi dels 200 m dels Jocs de Mèxic del 1968. Es va fer cèlebre com a senyal de protesta pels drets civils dels negres als Estats Units. I ho van fer just quan va començar a sonar l'himne dels Estats Units. Han passat 48 anys. La situació, afortunadament, ha millorat, però aquests dies als EUA Colin Kaepernick, quarterback dels San Francisco 49ers de futbol americà, ha tornat a situar el debat a la primera plana. Kaepernick, fill de pare negre i mare blanca, es va agenollar en un partit de pretemporada quan va sonar l'himne dels Estats Units, un dels símbols amb més càrrega patriòtica (fins i tot existeix un codi de bandera de caràcter legal). I aquest dilluns passat ho va tornar a fer en l'estrena de la lliga professional. “No em posaré de peu per demostrar l'orgull per una bandera i un país que oprimeix les persones de color.” El candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, ha qualificat la seva actitud d'“execrable”, és fàcil trobar imatges d'aficionats que cremen la seva samarreta i, fins i tot, s'ha demanat la seva expulsió de l'NFL. A l'altre costat, ha rebut mostres de suport. El seu company Eric Reid i alguns jugadors dels Miami Dolphins ja han imitat la protesta, igual que la jugadora blanca de futbol Megan Rapinoe. La polèmica ha anat, fins i tot, més enllà. I algun professor de ciència política com Jason Johnson defineix l'himne com un cançó racista, a favor de l'esclavitud i contra els negres. Habitualment, només es canta la primera estrofa, però en la quarta hi ha aquest fragment: “Cap refugiat salvarà els mercenaris i esclaus del terror de la fugida o la foscor de la tomba” (data del 1814 en referència a la batalla del Fort McHenry a Baltimore del 1812). Kaepernick ha canviat el punt alçat pel genoll a terra. Cinquanta anys després, el rerefons és el mateix: la discriminació dels afroamericans al seu propi país.