Dimarts, el Barça va vorejar la perfecció. Va guanyar 7-0 el Celtic de Glasgow en el magnífic escenari de la lliga de campions. No va ser contra el Bayern ni el Madrid, ni la Juventus ni el Manchester City, però fer set gols no és fàcil. De fet, el Barça, en la Champions, no ho havia aconseguit mai fins ara. Queda la sensació, però, que si qualsevol d'aquests grans equips s'hagués creuat dimarts amb els blaugrana hauria caigut estrepitosament.

Des de Ter Stegen fins a Neymar, tots els futbolistes van estar esplèndids. En atac i en defensa. Amb pilota van fer set gols, de falta, de córner, de jugada per dins, per fora i també al contraatac. Un espectacle que convida a quedar-te embadalit mirant el meravellós repertori del trident. Però sense la pilota l'equip barcelonista també va vorejar el 10. La pressió en camp contrari va desarmar els somnis de Brendan Rodgers d'exhibir un bon futbol al Camp Nou, i davant de qualsevol pilotada per evitar l'ofec blaugrana buscant Dembélé, Piqué i Umtiti van estar superbs. El Celtic no va poder sortir del seu camp. Esclafat. Per tot plegat, a més de la felicitació als futbolistes, toca aplaudir Luis Enrique. Alguns diran que atacar amb Messi, Suárez i Neymar és senzill. La clau és no emprenyar. D'acord, però el mèrit del tècnic és haver estat capaç d'incloure'ls tots tres i que hagin connectat futbolísticament. Deia el llegendari futbolista holandès Marco van Basten que de cada deu entrenadors que havia tingut sis l'havien perjudicat, tres així així, i un, només un, l'havia ajudat a créixer. Doncs això. I defensivament és evident que l'actitud de dimarts té molt a veure amb la seva personalitat. Criticat en altres circumstàncies, avui toca lloar-lo.

El Celtic, dimarts, ho va encaixar tot. De nou córners, el Barça en va treure dos gols, llançats en curt, treballats. I encara va exhibir dues jugades preparades més. I Ter Stegen va aturar el penal de Dembélé, a la seva dreta. El davanter francès n'havia tirat dos aquesta temporada, en la Champions contra l'Astana i en la copa de la Lliga contra el Motherwell. Sabeu per on? Efectivament, a la dreta del porter. Bona feina del tècnic asturià i del seu equip.

A Luis Enrique, però, se li ha girat feina. Les noves incorporacions, la majoria de les quals van formar part de l'1-2 contra l'Alavés, han de créixer ràpidament. El gir per fitxar jugadors en comptes de formar-los ha de venir acompanyat dels resultats que n'esperen els responsables del club. Deixar la Masia a un costat és massa perillós per fallar en l'estratègia. Una cosa és l'equip i l'altra, la institució. I si aquesta permet segons què, haurem de buscar els responsables, no pas els treballadors.

És evident que amb Luis Enrique s'ha perdut bona part de l'academicisme metodològic que va convertir el Barça en el club –repetim–, en el club referent al món. Ara, la referència queda ajustada només al primer equip de futbol. I des d'aquesta perspectiva cal donar a l'entrenador la part de mèrit que té. L'excel·lència ja només la trobem al Camp Nou. Del futbol de base, les seccions, la judicialització del club, el nul pes institucional, el matrimoni amb Qatar... Luis Enrique no en té cap culpa. Ell mira per ell i la seva feina. I l'està fent molt bé.