Dels juga­dors for­mats en un club es diu que sur­ten de la pedrera o del plan­ter. Jo pre­fe­reixo dir-ne del plan­ter perquè la paraula està asso­ci­ada al verb plan­tar i, de manera implícita, al que cal fer després d'aquesta acció: tenir cura del que s'ha plan­tat. No és que em des­a­gradi pedrera, però, encara que pot con­si­de­rar-se que bé s'arranca allò que es planta, refe­reix un lloc on es pro­du­eix l'extracció d'un mate­rial exis­tent, tot i que, en fi, també s'ha de valo­rar que reque­reix un esforç. El cas és que un esti­mat amic bar­ce­lo­nista em va comen­tar fa pocs dies que li agra­den els nous fit­xat­ges del Barça, però que pràcti­ca­ment s'ha per­dut al club aque­lla volun­tat de fer pujar els juga­dors del plan­ter al pri­mer equip. Una volun­tat que, here­tada del seu mes­tre Johan Cruyff, Pep Guar­di­ola va posar en pràctica amb con­vicció, de manera que va poder arri­bar a fer ali­ne­a­ci­ons fins amb vuit i nou fut­bo­lis­tes pro­vi­nents del plan­ter. El meu amic hi va afe­gir que li sem­bla que Luis Enri­que no té la mateixa idea sobre la importància del plan­ter. Tan­ma­teix, a banda de les pos­si­bles dife­rents con­vic­ci­ons dels dos entre­na­dors, va plan­te­jar que pot­ser el plan­ter no ha apor­tat dar­re­ra­ment juga­dors amb prou talent per jugar en un equip amb tan­tes exigències i tan exi­git com el Barça. De fet, la dava­llada del Barça B pot­ser diu alguna cosa res­pecte a això. Hi ha hagut una manca de pla­ni­fi­cació, una negligència, un menys­te­ni­ment del valor del plan­ter? O pot­ser és que, encara que se'n tin­gui cura, no sem­pre poden sor­tir juga­dors tan excep­ci­o­nals com els que van aparèixer durant una llarga dècada, tenint pre­sents Puyol, Xavi, Valdés, Ini­esta, també Piqué, Bus­quets i, és clar, Messi?

Cer­ta­ment, amb en Luis Enri­que com a entre­na­dor, només sem­bla haver-se con­so­li­dat un sol juga­dor pro­vi­nent de la pedrera, que escriuré a par­tir d'ara per no repe­tir més plan­ter, Sergi Roberto, que, de fet, va tenir les pri­me­res opor­tu­ni­tats amb el pri­mer equip gràcies a Guar­di­ola. Pot­ser s'ha de tenir pre­sent que aquest venia de la pedrera men­tre que Luis Enri­que venia d'altres llocs: va for­mar-se a Astúries, sobre­tot a l'Spor­ting, i, en fi, va jugar en el Real Madrid abans de ser juga­dor bar­ce­lo­nista. A diferència de Guar­di­ola, que al Barça va com­bi­nar la pedrera amb algun fit­xatge estel·lar, a Luis Enri­que sem­bla que li agrada reno­var o reforçar l'equip amb fut­bo­lis­tes espi­go­lats que són sòlids i eficaços. També joves i sense esplen­dor mediàtica.
La sen­sació és que el Barça ha fit­xat bé i que,
dupli­cats tots els llocs, s'ha garan­tit una bona rotació. Tan­ma­teix, en la pri­mera temp­ta­tiva con­tra l'Alavés, es va fra­cas­sar estre­pi­to­sa­ment. Pot­ser perquè van pesar massa dos fit­xat­ges ante­ri­ors força dis­cu­ti­bles. S'ha de donar temps als nous juga­dors. Però amb l'equip dels titu­lars, i encara més quan s'hi va incor­po­rar Ini­esta, el Barça va lluir fins a arri­bar a mar­car set gols al Cel­tic.