Opinió

Neymar (Cruyff) i Zidane (Casanova)

El brasiler ha fet el que l'holandès esperava d'un futbolista de cap a peus i que sent el futbol d'una manera especial

“Si vols ser molt ric, ves-te'n a l'Inter; si vols ser ric i gau­dir jugant a fut­bol, vine al Barça”, això va dir Johan Cruyff a Den­nis Bergkamp (molta classe!), per convèncer el davan­ter holandès (molta classe!) que rebutgés la millor oferta econòmica dels ita­li­ans per venir a jugar amb nosal­tres. Era la pri­ma­vera del 1994, i Bergkamp, com ja sabem, se'n va anar a Milà, on ni el seu fut­bol ni el seu caràcter van encai­xar.

Segons ha expli­cat l'agent de fut­bo­lis­tes Wag­ner Ribi­ero (un per­so­natge que sem­bla tret d'una sèrie policíaca i no fent, pre­ci­sa­ment, el paper de poli­cia), aquest estiu Ney­mar ha rebut­jat una oferta de 40 mili­ons d'euros del PSG, que el volia con­ver­tir en la seva icona en la mateixa pro­porció que la Tour Eif­fel ho és de París.

Amb totes els mati­sos que es vul­gui, Ney­mar s'ha tro­bat en la mateixa tes­si­tura que Bergkamp. Però, a diferència d'aquell, el bra­si­ler ha esco­llit con­ti­nuar sent molt ric, però jugant al millor equip del món i al cos­tat del millor juga­dor de tots els temps. Messi, a més, també li deixa llançar fal­tes. El detall no és menor, és la manera que té Leo de dir a Ney­mar que el volem aquí i que neces­si­tem del seu talent des­co­mu­nal per gua­nyar la Cham­pi­ons.

Al camp, Ney­mar juga molt bé i és un regal per al fut­bol. Es pot deba­tre sobre les vacil·lades als defen­ses (jo, per exem­ple, no m'hau­ria expo­sat a rebre una mala coça al camp del Leganés), però els dolents són els que reac­ci­o­nen pegant-li pun­ta­des de peu (i de Lau­drup ja me n'ocu­paré un altre dia). Ell és així i així sent el fut­bol. A fora, té uns com­por­ta­ments que pro­jec­ten la imatge d'un tipus que sem­bla des­pre­o­cu­pat de tot, la qual cosa genera dub­tes sobre si atre­sora el caràcter i la volun­tat per supor­tar l'exigència de ren­di­ment i de con­tinuïtat que exi­geix el Barça. Ja ho veu­rem. En qual­se­vol cas, la decisió de con­ti­nuar al Barça demos­tra que, fut­bolísti­ca­ment, Ney­mar sap molt bé el que es fa i el que li convé. Qui amb Messi i Suárez com­pleta el tri­dent de somni, i enveja del fut­bol mun­dial, ha fet el que Cruyff espe­rava d'un fut­bo­lista de cap a peus. Ney­mar ho és.

Zidane i Casa­nova

Els resul­tats, amb gole­ja­des con­tra equips menors i amb la Cham­pi­ons més barata de la història al cap­da­vant, ama­guen les carències tàcti­ques i de joc del Madrid de Zidane, de la mateixa manera que les per­ru­ques i les cares amb sobre­dosi de colo­ret dels cor­te­sans de Lluís XVI pre­te­nien ama­gar la rea­li­tat d'un món que s'enfon­sava. Molts van aca­bar amb el cap dins d'un cis­tell. Això ho explica Ettore Scola a La nuit de Varen­nes, amb un genial Mar­ce­llo Mas­tro­ianni en el paper d'un decrèpit Gia­como Casa­nova.

Men­tre con­tem­plava la lliçó que el jove, fresc, atre­vit i ben tre­ba­llat tàcti­ca­ment Spor­ting de Por­tu­gal donava a la penya dels ger­mans Padrós a Cha­martín, veia la cara de Zidane i se m'apa­rei­xia el ros­tre enfa­ri­nat i sense per­ruca de Casa­nova. L'ajuda arbi­tral (de torn) i dos encerts indi­vi­du­als van defi­nir un par­tit que sin­te­titza el Madrid de Zidane. Els por­tu­gue­sos van aïllar Modric i es van apa­gar els ploms d'un equip com­ple­ta­ment curt­cir­cui­tat, que no ha evo­lu­ci­o­nat des del pri­mer dia que aquest supo­sat gran tècnic, més sobre­va­lo­rat que una peli d'Almodóvar, se'n va fer càrrec.

El Barça de Luis Enri­que pot tenir un mal dia i per­dre con­tra un equip ben orde­nat que jugui el par­tit de la seva història, però a nosal­tres mai ningú ens ha pin­tat la cara.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.