En els equips que guanyen títols podem distingir, entre d'altres, els que tenen un líder fora del camp (tècnic) i un altre a dins. El Barça té Luis Enrique i Messi. Òbviament, necessiten una bona plantilla equilibrada i unida. En un campionat hi ha adversitats de tota mena, que la direcció ha de saber encarrilar. La inesperada desfeta contra l'Alavés (1-2) va ser mitigada pel contundent 7-0 endossat el Celtic i gairebé oblidada amb l'1-5 al Leganés, contra el qual l'Atlético de Madrid es va deixar dos punts. Tot i això, el cert és que el rival d'aquesta nit (22 h) es troba en plena ratxa golejadora, després del 5-0 a l'Sporting, amb els francesos Griezmann i Gameiro, i Torres, com a golejadors–. Molts aficionats deien que Luis Enrique havia fet massa canvis contra els de Vitòria, però era un onze per guanyar. En el darrer partit contra el Leganés, va sorprendre l'alineació de Rafinha, autor d'un gran gol, i la posició de dos jugadors: Mascherano de marcador dret i Rakitic de pivot (Busquets descansava). Era un 1-3-3 ambiciós, però amb matisos tàctics. No importava tant la possessió com els espais, que és per on l'estratègia de Luis Enrique va fer guanyar el partit. Va ser una nova versió tàctica que va desconcertar un equip que atacava per la part més feble, la dreta, però que va descuidar altres zones per on van arribar els gols. Recordem les cavalcades de Luis Suárez per les dues bandes superant per velocitat els adversaris i assistint en els gols. La bona sintonia que hi ha entre els membres del millor trident atacant del món va fer que tots tres marquessin. El que està fent Messi és un regal per a tots. És un autèntic plaer gaudir de les seves inversemblants accions traduïdes en assistències genials i gols de tota mena. Un equip equilibrat i victoriós, a banda de les figures mundials que té, necessita també jugadors com Mascherano, un exemple que malgrat que el col·loquin en una posició que no és la seva, ho dóna tot i ajuda l'equip. Un altre cas semblant és el del croat, gran fitxatge, ja que es pot acoblar a diversos llocs. Luis Enrique va pensar en la globalitat del matx més que en detalls. Pensar en el gran i no en el petit és el camí, sobretot si juga Leo Messi.