Luis Enrique i Messi

En els equips que gua­nyen títols podem dis­tin­gir, entre d'altres, els que tenen un líder fora del camp (tècnic) i un altre a dins. El Barça té Luis Enri­que i Messi. Òbvi­a­ment, neces­si­ten una bona plan­ti­lla equi­li­brada i unida. En un cam­pi­o­nat hi ha adver­si­tats de tota mena, que la direcció ha de saber encar­ri­lar. La ines­pe­rada des­feta con­tra l'Alavés (1-2) va ser miti­gada pel con­tun­dent 7-0 endos­sat el Cel­tic i gai­rebé obli­dada amb l'1-5 al Leganés, con­tra el qual l'Atlético de Madrid es va dei­xar dos punts. Tot i això, el cert és que el rival d'aquesta nit (22 h) es troba en plena ratxa gole­ja­dora, després del 5-0 a l'Spor­ting, amb els fran­ce­sos Gri­ez­mann i Gameiro, i Tor­res, com a gole­ja­dors–. Molts afi­ci­o­nats deien que Luis Enri­que havia fet massa can­vis con­tra els de Vitòria, però era un onze per gua­nyar. En el dar­rer par­tit con­tra el Leganés, va sor­pren­dre l'ali­ne­ació de Rafinha, autor d'un gran gol, i la posició de dos juga­dors: Masc­he­rano de mar­ca­dor dret i Raki­tic de pivot (Bus­quets des­can­sava). Era un 1-3-3 ambiciós, però amb mati­sos tàctics. No impor­tava tant la pos­sessió com els espais, que és per on l'estratègia de Luis Enri­que va fer gua­nyar el par­tit. Va ser una nova versió tàctica que va des­con­cer­tar un equip que ata­cava per la part més feble, la dreta, però que va des­cui­dar altres zones per on van arri­bar els gols. Recor­dem les caval­ca­des de Luis Suárez per les dues ban­des superant per velo­ci­tat els adver­sa­ris i assis­tint en els gols. La bona sin­to­nia que hi ha entre els mem­bres del millor tri­dent ata­cant del món va fer que tots tres mar­ques­sin. El que està fent Messi és un regal per a tots. És un autèntic plaer gau­dir de les seves inver­sem­blants acci­ons traduïdes en assistències geni­als i gols de tota mena. Un equip equi­li­brat i vic­toriós, a banda de les figu­res mun­di­als que té, neces­sita també juga­dors com Masc­he­rano, un exem­ple que mal­grat que el col·loquin en una posició que no és la seva, ho dóna tot i ajuda l'equip. Un altre cas sem­blant és el del croat, gran fit­xatge, ja que es pot aco­blar a diver­sos llocs. Luis Enri­que va pen­sar en la glo­ba­li­tat del matx més que en detalls. Pen­sar en el gran i no en el petit és el camí, sobre­tot si juga Leo Messi.