Messi s'ha fet mal. Un altre cop el maleït adduc­tor de la cuixa dreta. I una altra vegada ombres al Camp Nou. La influència del 10 sobre l'equip –o més ben dit, sobre el club– con­di­ci­ona extra­or­dinària­ment l'estat d'ànim del culer pro­vo­cant fins i tot la incer­tesa en el més sagrat i en el que millor fun­ci­ona: el pri­mer equip. L'argentí és un dels millors juga­dors –pot­ser el millor, oi?– de la història i com a tal es fa fàcil d'expli­car que la seva absència faci tre­mo­lar la moral bar­ce­lo­nista. També en aquest Barça, tot i que Luis Enri­que hagi pre­sen­tat aquest plan­ter de fut­bo­lis­tes com el millor que ha tin­gut mai o que el pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, i el vice­pre­si­dent espor­tiu, Jordi Mes­tre, hagin arri­bat a situar l'actual grup com un dels més des­ta­cats de la història de l'enti­tat.

Així que, tres set­ma­nes sense Messi. Spor­ting, Borus­sia Moenc­hen­glad­bach i Celta, sense el crac dels cracs. Però no obli­dem que n'hi ha d'altres i que en el pas­sat més pro­per ja han hagut de donar la cara per una lesió del seu refe­rent. Ney­mar, per exem­ple. L'any pas­sat, va estar esplèndid quan Messi va fal­tar. Temps de crisi, temps d'opor­tu­ni­tats per a líders ama­gats i suplents amb fam; temps per ser­vir-se del manual i perquè l'entre­na­dor radi­ca­litzi posi­ci­o­na­ments. És el moment de fer valer més que mai l'autèntic cer­vell del Bar­ce­lona, el mètode, aquest extra­or­di­nari patri­moni que per­met sal­var situ­a­ci­ons de risc i allu­nyar-se d'exhi­bi­ci­ons com la del Real Madrid de dime­cres con­tra el Vila-real, amb pluja de pilo­tes pen­ja­des a l'àrea com a única alter­na­tiva a la defensa cas­te­llo­nenca. I 17 córners! A Víctor Ruiz i Musacc­hio encara avui els fa mal el cap de tan­tes vega­des que el van fer ser­vir per refu­sar les mil cen­tra­des!

Que no hi sigui Messi no és bo –que torni a que­dar ben clar–, però l'equip no té excusa per no resol­dre aquests tres par­tits. O els que cal­guin. Què més vol­drien aquests tres equips que dis­po­sar dels suplents blau­grana! I, a més, fut­bolísti­ca­ment par­lant, la por que pro­du­eix en els rivals l'argentí fa endar­re­rir línies fins a l'eli­mi­nació total dels espais, amb defen­ses de cinc –més qua­tre mig­cam­pis­tes–, o amb plan­te­ja­ments com el de l'Atlético de Sime­one. Sense Messi, tot­hom és més valent. L'any pas­sat el Bar­ce­lona va fer 84 gols en atac estàtic i 40 al con­tra­a­tac. Curi­o­sa­ment, o no, sense Messi, l'equip de Luis Enri­que pot córrer el doble del que ho fa amb l'argentí al camp. Els rivals s'atre­vei­xen més, s'obren bus­cant l'opció d'apro­fi­tar que el Barça no té la seva prin­ci­pal estre­lla. I ho acos­tu­men a pagar.

Així que, per­me­teu-me, només fal­ta­ria. Només fal­ta­ria que la lesió de Messi –per més que la vida, amb ell, sigui més fàcil– espantés el ves­ti­dor. Només fal­ta­ria que amb la inversió rea­lit­zada, el fons d'armari, ara, no servís per a res. Només fal­ta­ria que el canvi de filo­so­fia de club, fit­xant i fit­xant d'esquena al plan­ter de la casa, aturés en aquest moment la pro­gressió de l'equip. Només fal­ta­ria que amb tres set­ma­nes sense el 10, el Barça equi­voqués la marxa. Només fal­ta­ria.