Després de la golejada contra el Celtic, el que al Barça li caldria és guanyar avui al Borussia Park un Mönchengladbach que als més veterans ens porta el record de Nëtzer, aquell migcampista de talent que va acabar fitxant pel Madrid. És important deixar resolt com més aviat millor el pas a l'eliminatòria següent, i amb un rival com el Manchester City en el grup, val la pena assegurar tots els punts contra els altres rivals per arribar als grans enfrontaments amb l'equip de Guardiola amb un roc a la faixa.

El Barça de Luis Enrique és diferent del que va heretar. Vaja, del Barça de Guardiola que ja va començar a evolucionar amb el malaguanyat Tito Vilanova i que va patir el sotrac de la seva pèrdua i de l'any amb Tata Martino a la banqueta, que va quedar en blanc, però en el qual es va perdre alguna cosa més que títols, perquè es va fer un pas enrere en el plantejament futbolístic d'aquell equip. I encara sort que els pesos pesants, amb Xavi, Iniesta i Messi al capdavant, van mantenir el caliu del que calia fer. Aquest Barça és diferent, el que no vol dir ni millor ni pitjor, sinó diferent. Alguns, certament, enyorem els anys d'aquell futbol preciosista que tantes alegries ens va donar. Els anys bons de Guardiola, com abans hi havia hagut els de Rijkaard i molt abans els de Cruyff. Però el futbol ha d'evolucionar, i Luis Enrique ho ha aconseguit. Aquest Barça potser perd més pilotes que abans, però és letal. Quan obra la llauna, pot passar de tot. Però de vegades li costa obrir la llauna.

Amb Messi lesionat es van encendre totes les alarmes. Va ser Tito Vilanova i la seva gent la que van alertar de la messidependència. Messi és el millor jugador del món, però el Barça és un gran equip i ho ha de ser amb Messi o sense. Per això aquell any Vilanova va alertar del perill de la dependència d'un sol jugador quan aquest deixava de ser-hi. És evident que per això es va avançar l'arribada de Neymar i el fitxatge de Suárez, dos jugadors diferents, però que s'han fet perfectament compatibles. La gran sort és que aquests jugadors es porten bé entre ells i això és clau perquè les coses vagin bé. Amb Messi lesionat Neymar assumeix un protagonisme que desitja i ho fa bé. Sí, es van perdre dos punts contra l'Atlético de Madrid perquè amb la marxa de Messi l'equip es va com arronsar, sota a Piqué i relliscada de Mascherano inclosa. Però Neymar, que s'ha posat al damunt la responsabilitat de fer rutllar un Brasil que no enlluerna, ha de demostrar que també és protagonista amb el Barça, no un dia o de tant en tant, sinó cada dia que surti al camp. Avui és una altra gran oportunitat per demostrar-ho, contra un equip alemany que no és de primera línia però que, com tots els equips alemanys, serà complicat de guanyar a casa seva i contra el qual el Barça haurà d'oferir la seva millor cara sortint al camp al cent per cent, i buscant deixar resolt el matx tan aviat com pugui.

Es presenta una temporada apassionant. Tot està començant i no hi ha res perdut tot i les dues ensopegades en la lliga que han fet més mal anímic que real, perquè el Madrid també ha ensopegat. Les perspectives són bones i el d'avui és un partit per mostrar que, malgrat la lesió de Messi, tot està en ordre.