En mode incògnit
L'Espanyol va sortir tocat, molt tocat del partit contra el Celta. La manera tràgica de perdre ha aprofundit en les mancances psicològiques de la plantilla. Ara els jugadors són un sac de nervis. Dubten de si mateixos i tornen a estar en aquella espiral de nerviosisme patològic. El problema mental ja va ser diagnosticat pel mateix tècnic i part de la planificació esportiva ha anat destinada a minimitzar aquests mals. Futbolistes com José Antonio Reyes, Demichelis, Javi Fuego, Diego López i Jurado, que ja estan en la trentena, són elements que han d'actuar per dissipar aquests mals. El problema és que fins ara només dos d'ells, Javi Fuego i Diego López, s'han assentat en la titularitat en aquestes sis primeres jornades. La resta han passat més temps a la banqueta o fora de les convocatòries i no han tingut l'oportunitat de demostrar les dots de lideratge per les quals se'ls va fitxar. La baixa forma i el pobre rendiment són l'explicació a aquest pobre bagatge. Uns seriosos contratemps que estan fent anar de corcoll Sánchez Flores. El tècnic necessita la millor versió d'aquests homes, que va fitxar personalment, per redoblar l'efectivitat, a tots els nivells, d'un Espanyol que comença a conviure amb les urgències. Uns noms als quals també s'hi ha de sumar els de Diego Reyes i Álvaro Vázquez. Ara mateix la fallida en el rendiment de molts elements tangencials de la plantilla està fent encara més evident les llacunes en la planificació esportiva. Uns dèficits defensius que va reconèixer el director esportiu, Ángel Gómez, un cop tancat el mercat, però que s'hauria de suplir si els esmentats veterans, uns futbolistes contrastats, fan un pas endavant. Quique els espera i sap el que li poden donar. Però de moment no els ha donat minuts perquè no tenen el nivell d'exigència que demanda. Ara els toca a tots ells servir-se de la jerarquia i demostrar que l'Espanyol i el seu tècnic no s'han equivocat amb ells.
