Opinió

I només en queden tres

I el COI,
lligat de
mans i peus, presoner de les seves faraòniques exigències, que ha hagut d'anar rebaixant

Budapest, Los Angeles o París. Una d'aquestes tres ciutats serà la seu dels Jocs Olímpics d'estiu que es disputaran l'any 2024. El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, visitarà el proper cap de setmana París, l'última de les ciutats candidates que li queda per anar des que es va obrir l'actual període de tria de seu olímpica. El 7 d'octubre s'acaba el termini per formalitzar les candidatures i el COI no vol més sorpreses després de l'espectacular renúncia a lluitar per ser la seu olímpica que va protagonitzar l'alcaldessa de Roma, Virgina Raggi, dies enrere. Abans ja havien quedat pel camí les candidatures d'Hamburg, Berlín, Boston i Washington. Cal precisar que només hi pot haver una candidatura per país i que el comitè olímpic nacional ha d'escollir si hi ha més d'una ciutat candidata al seu país.

La renúncia de Roma va ser un cop dur per al COI. La capital italiana ja va ser seu dels Jocs del 1960 i és una de les ciutats més lligades a l'olimpisme des que el baró de Coubertin la va situar com un dels puntals de la seva restauració olímpica. Coubertin. La idea inicial de Coubertin era que les quatre primeres edicions dels Jocs es fessin a Atenes, París, una ciutat dels Estats Units i Roma. I quan el 1904 es va designar la capital italiana seu dels Jocs del 1908, va afirmar: “Els Jocs a Milà o a Torí no servirien gens ni mica per a la nostra causa. Jo volia Roma perquè només allà, de retorn de la seva excursió a la utilitària Amèrica, l'olimpisme revestiria la toga sumptuosa, teixida d'art i de pensament, de la qual jo l'havia volgut revestir de bon començament.” Al final, entre l'erupció del Vesuvi el 1906 i problemes de tota mena, els Jocs del 1908 es van fer a Londres, i no a Roma.

Els Jocs del 2024 tampoc es faran a la Ciutat Eterna. La populista alcaldessa romana va deixar clar que no són temps per a despeses com les que es demanen per organitzar uns Jocs. Ho acabem de viure a Rio de Janeiro. Van guanyar els Jocs en època de vaques grasses i quan ha arribat l'hora s'ha fet el que s'ha pogut. I el COI, lligat de mans i peus, presoner de les seves faraòniques exigències, que ha hagut d'anar rebaixant. Ja ho va dir Joan Antoni Samaranch júnior a Rio, ara mateix l'única cosa innegociable per al COI són les instal·lacions.

També és per recordar el suggeriment que l'alcalde de Rio, Eduardo Paes, va fer als organitzadors de Tòquio 2020 un cop clausurats els Jocs de Rio: “Feu el que hàgiu de fer, que no et trauran els Jocs.”

El 13 de setembre del 2017, a Lima (Perú), els membres del COI triaran la seu dels Jocs del 2024. París i Los Angeles són dues grans capitals i ja han estat seus olímpiques. Budapest és una de les ciutats més esportives d'Europa i ha estat cinc cops candidata, l'últim el 1960. A Rio s'ha demostrat que, al capdavall, el que fa grans o no uns Jocs són els esportistes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)