Opinió

Atacs d'amnèsia

Que al Nàstic se l'ha d'estimar i se li ha de donar suport sense esperar res a canvi ni exigir-li triomfs. Aquest és el seu ADN. I no en té cap altre

Ens encan­ta­ria ser l'home invi­si­ble una bona estona i colar-nos al ves­ti­dor del Nàstic. Sim­ple curi­o­si­tat per saber com s'ente­nen i, pit­jor encara, si arri­ben a com­pren­dre les ins­truc­ci­ons de l'entre­na­dor. Segons l'amic Enric Pujol, l'home que ho sap tot del club tar­ra­goní, en l'actual Babel grana con­vi­uen fut­bo­lis­tes de tretze naci­o­na­li­tats diver­ses. Tretze, sí, i vin­guts dels països més exòtics. En el dar­rer tri­enni, apel·lem altre cop a la mateixa font fia­ble, el club de Tar­ra­gona ha allot­jat tants estran­gers com en la resta de la seva tra­jectòria, ja cen­tenària. Sense aten­dre a raons d'aquest gros cali­bre, a la Buda­llera sem­blen pre­va­ler avui els atacs d'amnèsia de certa part de la parròquia local, entes­tada a obli­dar que, just abans de l'estiu, van llui­tar per pujar a pri­mera després d'una tem­po­rada sor­pre­nent, extra­or­dinària, trac­tant-se d'un equip aca­bat d'arri­bar. D'ales­ho­res ençà, l'onze, que ja feia curt –com gai­rebé tot­hom– de pólvora en atac, ha per­dut dos refe­rents bàsics, el davan­ter Naranjo –tras­pas­sat al Celta– i el veterà rodamón Emaná, impa­ga­ble en la tasca de lide­ratge carismàtic.

Com passa sovint, la direcció espor­tiva s'ha vist obli­gada a fer política de por­tes giratòries. Hi ha entrat un munt de gent. L'entre­na­dor con­ti­nua sent el mateix dels grans èxits, el valencià Moreno, excel·lent tècnic que pre­senta els millors per­cen­tat­ges de la història, supe­ri­ors a gent tan recor­dada a Tar­ra­gona com Pepe Nogués, Bescós i Jaur­ri­eta. Però es veu que ha plo­gut massa, mal­grat la sequera, i alguns socis no supor­ten el bany de crua rea­li­tat que com­porta veure el club cuer de segona, sense haver gua­nyat cap par­tit encara. I s'han posat negui­to­sos, amb ganes d'exi­gir res­pon­sa­bi­li­tats, ultrat­jant la pri­mera con­dició impres­cin­di­ble per seguir i esti­mar un club com el Nàstic: mai no li podràs exi­gir abso­lu­ta­ment res, t'hi hauràs de lliu­rar incon­di­ci­o­nal­ment perquè no viu en con­dició d'ofe­rir mera­ve­lles, tal com passa en quasi totes les ins­ti­tu­ci­ons locals de caire tan impres­cin­di­ble com aquesta. Pel que com­pro­vem, l'exigència és una plaga que cobreix qual­se­vol nivell. Es colla a nivell de juve­nils, s'exi­geix als de ter­cera cata­lana i també a Tar­ra­gona. Com si tots ells fos­sin el Barça, pràcti­ca­ment, obli­gat a gua­nyar sem­pre per impe­ra­tiu del seu extrem poder simbòlic.

D'acord, a la secre­ta­ria tècnica se li ha anat la mà i s'ha pas­sat amb la sal de la diver­si­tat glo­ba­lit­zada. Tot i així, és com­pren­si­ble: el Nàstic ha entrat també en l'única dinàmica per­mesa per a clubs del seu nivell. Con­sis­teix a cer­car pro­me­ses arreu, donar-los noto­ri­e­tat i espe­rar que algú les com­pri per qua­drar pres­su­pos­tos, encara defi­ci­ta­ris després d'aque­lla aven­tura –que als intran­quils els deu sem­blar remota pre­història– d'un any a pri­mera, tan cara com a casu­a­li­tat històrica. En l'amnèsia d'alguns nas­ti­quers també s'ha esbor­rat, pel que es veu, el camí del pedre­gar vis­cut en l'última dècada, el risc cons­tant de fallida o de pata­cada insu­pe­ra­ble.

Per fer curta una llarga història, aquesta patum local cone­guda com a Josep Maria Andreu con­ti­nua sent el pre­si­dent ideal, la part espor­tiva s'ha dei­xat a les mans d'una empresa, Pro­mo­es­port, que supera amb bona nota el balanç tar­ra­goní i el mis­ter mereix una con­fiança incon­di­ci­o­nal. A sobre, Moreno és honest, pen­caire i molt capa­ci­tat. Ales­ho­res, què passa si no es gua­nya? Que al Nàstic se l'ha d'esti­mar i se li ha de donar suport sense espe­rar res a canvi ni exi­gir-li tri­omfs. Aquest és el seu ADN. I no en té cap altre. Con­tra l'amnèsia, calma.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.