Poste­ri­or­ment a la cele­bració dels Jocs Olímpics d'estiu (o d'hivern) se cele­bren des de fa quinze edi­ci­ons els Jocs Paralímpics, que reu­nei­xen espor­tis­tes que tenen alguna dis­ca­pa­ci­tat física o sen­so­rial: dis­ca­pa­ci­tat motriu, ampu­ta­ci­ons, ceguera, paràlisi cere­bral... Es van fer per pri­mer cop a Roma el 1960, on van par­ti­ci­par qua­tre-cents atle­tes (i els pri­mers d'hivern van ser a Örnskölds­vik –Suècia– el 1976 amb cent noranta-vuit atle­tes). Des del 1988 (Seül) se cele­bren sem­pre a la mateixa ciu­tat que els d'estiu i uti­lit­zen les matei­xes ins­tal·laci­ons que els Jocs Olímpics. Els atle­tes amb deficiències men­tals tenen els seus pro­pis Jocs, els Spe­cial Olym­pics que es van fun­dar el 1968. A Rio van par­ti­ci­par 4.359 espor­tis­tes de 160 països en vint-i-dos esports dife­rents.

Com­par­tei­xen amb els Jocs Olímpics els matei­xos valors de l'esport (esforç, superació, com­pe­tició, soli­da­ri­tat...), però, sens dubte, de manera molt més intensa ate­ses les espe­ci­als carac­terísti­ques dels atle­tes que com­pe­tei­xen. S'enfron­ten, però, a mol­tes més difi­cul­tats –i no només deri­va­des de les dis­ca­pa­ci­tats dels par­ti­ci­pants–, que tenen a veure amb una menor atenció mediàtica i d'assistència d'espec­ta­dors, la qual cosa es tra­du­eix en la gene­ració de menys ingres­sos, d'adap­tació de les infra­es­truc­tu­res (residències, trans­ports...), la neces­si­tat de col·labo­ra­dors espor­tius de suport (els guies dels atle­tes cecs, per exem­ple) i sem­pre pro­ble­mes de finançament que a Rio van fer peri­llar la seva cele­bració. També el COE retri­bu­eix de manera dife­rent els atle­tes olímpics i els paralímpics. Així, en el pri­mer cas, la meda­lla d'or indi­vi­dual es retri­bu­eix amb 94.000 euros, la de plata amb 48.000 i la de bronze amb 30.000; men­tre que la retri­bució de les meda­lles en el segon cas és de 30.000, 15.000 i 9.000 euros, res­pec­ti­va­ment. Pel que fa als esports d'equip, la diferència es qua­dru­plica: 50.000 euros, 29.000 i 18.000 per 15.000, 7.500 i 4.500 euros, res­pec­ti­va­ment.

En els Jocs Paralímpics de Rio, la par­ti­ci­pació espa­nyola va ser de 110 atle­tes (i 16 de suport), que van acon­se­guir 31 meda­lles (a Lon­dres van ser 42, 10 d'or, i a Pequín, 58), 9 d'or, 14 de plata i 8 de bronze i es van situar en el lloc onzè del meda­ller final. La dis­mi­nució de resul­tats és evi­dent. La par­ti­ci­pació cata­lana va ser de 25 espor­tis­tes (i 7 de suport) que van acon­se­guir 11 meda­lles (10 indi­vi­du­als i d'equip). En suma, els atle­tes resi­dents a Cata­lu­nya repre­sen­ta­ven gai­rebé la quarta part del total d'atle­tes de la dele­gació espa­nyola i van acon­se­guir més d'una ter­cera part de les meda­lles (en els Olímpics gai­rebé la mei­tat), la qual cosa dóna compte de la bona salut de l'esport olímpic i paralímpic català. I dóna compte també de l'atenció, la cura i la tra­dició que té l'esport a casa nos­tra. Aquest és també un tret dife­ren­cial que cal con­ser­var i con­rear, i fins i tot cui­dar amb espe­cial cura i suport en el cas dels atle­tes amb alguna dis­ca­pa­ci­tat, perquè el país que volem cal que es fona­menti també en els valors de l'esport, sobre­tot esforç, superació, soli­da­ri­tat i com­pa­nyo­nia.