No es veurà mai un atac de pànic ni d'indignació per una mala actuació d'un davanter, com ara està passant amb la revisió de l'error de Ter Stegen. Deixeu en pau el porter, que prou feina li genera aquest Barça que massa cops no sap a què vol jugar al mig del camp.

La primera impressió del 4-3 a Balaídos és que per segona temporada consecutiva, el Celta sabia més com jugar i derrotar el Barça que no pas l'equip de Luis Enrique el d'Eduardo, Toto, Berizzo. Per tant, en la feina prèvia, l'argentí va tornar a passar la mà per la cara a l'asturià. Només cal mirar la primera part per confirmar que el Barça semblava que no sabia contra qui jugava, ni el que li havia passat la temporada anterior. La segona impressió és que si bé alguns jugadors condemnats l'any passat (Arda Turan) sembla que revifen, en el conjunt de les rotacions, i més ara de cara als partits de seleccions, Luis Enrique ha suspès. Especialment perquè un seguit de jugadors arribaran força fresquets als seus equips nacionals, mentre que diumenge la feina que calia fer per a qui paga la festa es va deixar incompleta. En aquest sentit, prescindir d'Iniesta quan Messi no hi és sembla que sigui donar un avantatge al rival que no hauria de tenir. Si ja li costa produir futbol al mig del camp, costa pensar que sense Messi i Iniesta el Barça en generi més. Costa d'entendre.

Tot això m'avoca a un temor: no espero més que una altra ensopegada contra la Real Sociedad a Sant Sebastià, quan al Barça li toqui tornar al seu escorxador particular. Per què? Perquè sembla que el Barça no ha après res de les vegades que ha caigut en la trampa i hi ha tornat a caure.

El Barça pot tenir moltes eines i variants per la qualitat dels seus jugadors, però si els rivals sempre s'apliquen en la mateixa (una petita variació en defensa, pujar o baixar uns metres la pressió en la sortida de la pilota blaugrana i llançar letals contraatacs), potser el que cal és incidir en com tractar la pilota contra un rival que, tornant al cas del Celta, té un excels joc de pressió i una davantera letal en el contraatac.

Si es vol personalitzar la derrota en un error del porter quan el partit estava 3-2, el debat s'hauria d'aturar llavors i ampliar-lo als davanters que quan en tenen una de ben clara, que no fallaria ni un aleví, s'equivoquen i producte dels seus errors l'equip no s'assoleix l'objectiu. Si algú s'atreveix a matar Marc ter Stegen, que vagi posant a la cua de la forca Luis Enrique, Sergio Busquets i una llarga llista de sospitosos.

La clau és la primera part, el futbol barroer i les pèrdues de pilota que van propiciar aquell momentani 3-0 que va fer avergonyir els culers i posar-ho tot sota sospita, fins i tot que sense Messi aquest Barça no és ni la meitat del que sovint manifesta sense l'argentí, per moltes estadístiques que indiquin que en absència del crac blaugrana l'equip se n'ha sortit.

No, un cop més ho repetirem: el Barça fa temps que no juga bé a futbol. I això, malgrat els bons resultats, les golejades, els abusos contra els rivals espantats, algun episodi de bon futbol, i és clar, els títols que ho amaguen tot. Malgrat tot això, fa temps que s'observa que el Barça no juga bé a futbol.

Les anades i tornades i el futbol descontrolat que molts cops es veu i que, sortosament, ha acabat en títols –fet que ha validat el que alguns anomenen variants–, ha dut el Barça a combats en què ha sortit noquejat contra rivals que en aquesta variant en saben més.

No, no és el porter i l'error greu que va cometre. És el futbol que proposa el Barça i els gravíssims errors contra rivals que han tornat a fer les mateixes coses que els van donar la victòria l'any passat.