Competència
ho veu així
Pel que s'ha vist fins ara, en la lliga de futbol tot està molt més obert. És millor. Alguns no s'ho creuen. Ni ho voldrien. Tothom està exposat a ensopegades i corre el risc de perdre punts. Molts punts. Ja ho hem vist en aquest començament. La competitivitat en la lliga fa pensar que la lluita pel títol és diferent a altres temporades. Els equips grans perden punts tots just començar. Sembla que ara en la lliga són més a repartir la pèrdua de punts. Els equips no es consolen, però bufen pel fet que no s'eixamplen de moment les diferències malgrat les derrotes encaixades. En cada jornada de lliga, els entrenadors fan rotacions obligats pel grapat de partits que tenen previstos i per l'esforç que els reclama la temporada. Luis Enrique ha fet cada jornada un equip diferent buscant el rendiment i la motivació dels seus jugadors. I segur que ho continuarà fent. Ho necessita l'equip. Ell ho sap. I com ell, altres tècnics de primera fan el mateix. Per obligació i per devoció. Els porters del Barça, de moment, no fan rotacions; els de l'Athletic Club de Bilbao, per exemple, ho fan tots tres. Tots juguen. Cada tècnic decideix què li convé i busca els equilibris necessaris per competir i per conviure al vestidor amb els egos dels professionals. En l'esport tothom ja sap que aspirar a un títol no és gens barat. I que estalviar-se els patiments del descens, tampoc és barat. I que arribar en les millors condicions a final de temporada, sigui quina sigui l'aspiració esportiva, és el gran objectiu. S'ha de saber competir sempre. S'ha de trobar el millor. Se sap que hi ha diferències entre els clubs i els equips. De pressupostos. De recursos. De jugadors. De talent, però tots plegats practiquen un joc; el futbol. I aquest joc genera tota mena de comentaris segons els resultats aconseguits. Per a la salut de les competicions, trencar els dominis és sa. Probablement, qui perd el domini no ho veu així. Les crisis setmanals a conseqüència de les derrotes ho seran menys pel fet d'estar repartides entre els equips, principalment els que se suposa que han d'ocupar els primers llocs i, conseqüentment, perdre ben pocs punts. Són els equips per als quals només val guanyar i que tenen sempre l'obligació de fer-ho sense justificacions de cap mena. Guanyar i guanyar. Senzillament això: guanyar i guanyar. Són els projectes esportius que es construeixen pensant només en la victòria. La competència i els errors propis els fan veure que no juguen sols. Hi ha elements per a l'anàlisi dels resultats aconseguits. Sense obrir o obrint debats sobre l'actuació dels jugadors, o les baixes per lesions o els errors defensius o el poc encert atacant o la capacitat de reacció que s'ha demostrat davant l'adversitat d'un mal resultat. Sempre hi ha algun aspecte que cal treballar. Cada cop menys es viu del nom. El treball i la modèstia fan els equips grans, més grans, però actualment la competència els apropa cada cop més a tots i difícilment els permet viure del nom.