Raça en extinció
Setmana de seleccions. Per als que no tenim la nostra competint, setmana d'avorriment. Setmana per veure alguns partits de futbol (Itàlia-Espanya, Perú-Argentina, Brasil-Bolívia...) i molts bunyols (Liechtenstein-Albània, Uzbekistan-Iran, Emirats Àrabs-Tailàndia, etc., –la llista és llarguíssima!–) sense cap imant excepte per a qui hi té vincles emocionals. Partits i més partits, minuts llançats a les escombraries, ruïna futbolística permanent encarregada d'anar trinxant les cames dels artistes un dia rere l'altre, setmanes, mesos, anys... competicions i més competicions sense cap interès esportiu.
Aquest és el futbol que tenim. El que fa que els jugadors arribin als 30 anys a punt per assistir a la seva mort futbolística. Cada dia, menys artistes. I més totxos. I més ciment. I més badalls. I menys son. I per celebrar-ho, el nou president de la FIFA, el suís Gianni Infantino, vol plantejar un mundial amb 48 seleccions. És clar, amb les seves fases de preclassificació, eliminatòries prèvies i posteriors, play-off, repesques i partits diversos per a la gràcia de la butxaca d'uns quants.
Política pura. Una federació, un vot. I prometent porqueria van matant la pilota. I en el lloc 205 del rànquing de la FIFA apareixen Somàlia, Gibraltar, Eritrea, Djiboti, Bahamas i Anguila al davant de les illes Verges Britàniques i Andorra. Tots a punt per trobar-se amb l'Argentina, el Brasil, França, Portugal, Espanya o Alemanya, o amb altres grans seleccions del món, i passar l'estona. Jugar a futbol, gens. La diferència de nivell és tan gran que ningú gaudiria de l'espectacle, ni un equip ni l'altre, ni les aficions. Infantino, pel que es veu, sí. Vots i diners. I tothom a callar, jugadors inclosos. Una vergonya.
En el comitè de futbol de la FIFA, assessorant el president, hi ha els exfutbolistes George Weah, Christian Karembeu, Carlos Bilardo, Kalusha Bwalya, José Luis Chilavert, Karl-Heinz Rumenigge, Demetrio Albertini, Harry Kewell i Pacho Maturana, entre d'altres, amb Pelé honorant el grup. Algú pot explicar què fan? I quins són els seus consells al president? I a qui defensen? Messi està d'acord amb aquest mundial de 48 equips? I Ronaldo? I Agüero? I Pogba? I Griezmann? I Lewandowski? I la resta de les grans estrelles d'aquest univers? Una superexplotació indecent que condiciona el rendiment dels artistes fins a destrossar-los. I així serà fins que ells mateixos s'hi posin de veritat i ho aturin. De moment, els membres assessors del seu col·lectiu sembla que tenen uns altres interessos. Per cert, sabeu qui hi ha al costat de tots aquests exjugadors en el mateix comitè de futbol de la FIFA? Esteu a punt? Florentino Pérez! El president del Madrid movent la pilota! I Josep Maria Bartomeu? No, el president del Barça no hi és. Potser millor i tot...
Jutjats del PP
Els dominen tots. D'una banda, els que manega el Tribunal Constitucional i, de l'altra, els que trepitgen Rato i les seves targetes sense fons i els fenòmens del cas Gürtel. Això sí, des de la cadira dels acusats ploren de riure veient la desfeta del socialisme mentre imaginen la victòria per majoria absoluta en les terceres eleccions. Brutal. Adéu. Tenim pressa.