Són els mateixos que permeten al Barça no disposar d'un gran pressupost en cada mercat de fitxatges i, al cap de poques setmanes, augmentar encara més la massa salarial de la plantilla del seu primer equip de futbol en renovacions de contracte in eternum. Del seu origen i les contrapartides...

La natació i l'handbol passen. Es van fer en recintes tancats; i la climatització, a preu d'or, permet als esportistes competir sense posar la seva vida en risc. I d'aquí al 2022, amb l'esport, rei queda molt.

Aquesta setmana que ve es disputen els mundials de ciclisme de carretera, a Doha (Qatar). En totes les seves modalitats i categories. La més esperada és la de demà en vuit, la prova de fons. Com el seu nom indica, es disputa en un recorregut de més de 250 quilòmetres. Que s'hagi de decidir en un esprint, entre Cavendish, Greipel i Kittel amb el permís del genial Sagan, l'actual campió, no vol dir que no s'hagi de posar a prova la resistència dels participants.

I aquests darrers dies ja s'ha començat a especular que el recorregut es pot reduir de manera dràstica. Dels 257 quilòmetres i mig del recorregut original, els 151 primers, de la costa al desert, es poden suprimir, i la prova es disputaria sobre els 106 i mig del circuit final. Els arguments són obvis i es basen en les condicions climatològiques. Els metges han considerat que és molt perillós per a la salut dels ciclistes estar competint durant més de sis hores a gairebé 40 graus i amb una humitat relativa de l'aire superior al 50%. El Protocol de Clima Extrem –la Constitució espanyola de torn– està en vigor des del mes de gener, i diu que una cursa es pot reduir si els ciclistes estan exposats a cops de calor. Seran els doctors, doncs, els que determinaran abans de començar, i termòmetre en mà, sobre quina distància es corre. Doctors que no van escollir la seu del mundial ni van dissenyar el recorregut, és clar.