Ser espanyol no ho és tot
Coincidint amb l'inici de la Lliga Endesa a principis de mes, ha aflorat amb força la preocupació per la pèrdua de producte català i espanyol. Les dades són nítides i reflecteixen que el 71% dels jugadors de la competició són estrangers. “Més que preocupant, és una tendència malaltissa”, va arribar a etzibar Alfonso Reyes, president de l'Associació de Jugadors (ABP).
Ara és l'hora de les queixes i les lamentacions, però la situació no ha derivat fins aquí per generació espontània. Pel mig, hi ha hagut decisions que han tingut efectes, i l'ABP precisament no hi ha tingut un paper passiu. Per exemple, el juliol del 2011 va aprovar –en la taula de negociació també hi era l'ACB, la FEB i el CSD
exercia de mediador– un marc de contractació renovat que afegia la figura de jugador de formació, en detriment del seleccionable. Això permetia a qualsevol comunitari o cotonou amb tres anys de recorregut a competicions FEB des dels 13 fins als 20 anys, adquirir la condició sense haver nascut a l'Estat espanyol. No pot sorprendre que hi hagi un equip ara ple de forans. El Baskonia té Rafa Luz, Diop, Sedekerskis i Shengelia de peces de formació, i és del tot legal. No pot dir-se tampoc que siguin jugadors exempts de qualitat, com tampoc ho són Hakanson, Diagné, Doncic, Eriksson o Jelinek. I encara menys, que tapin la progressió dels futuribles per a la selecció espanyola. És una fal·làcia, ja que els bons sempre tenen lloc en la Lliga Endesa i molts ja han fet el salt a l'elit europea (Colom) o a l'NBA (Abrines o els Hernangómez).
El president de l'ABP va arribar a dir el perjudici que s'estava creant a la feina de base i als “jugadors de casa”, obviant que molts dels citats prèviament han crescut en clubs d'aquí, en els propis planters de l'ACB. I si cada cop s'importen més forans de perfil baix és perquè accepten contractes baixos –els que ofereixen molts clubs que estan amb l'aigua al coll–, alguns irrisoris, a canvi de la seducció de la Lliga Endesa. Uns contractes que, d'altra banda, no fan el pes a il·lustres com Guille Rubio o Doblas, que han preferit emigrar. Això sí, malgrat tot aquest escenari, d'espanyols de farciment, i que ja no són tan joves, encara n'hi ha. I això sí que és mala notícia.