La batalla de Gerard Piqué pels camps de l'Espanya més profunda (i no tan profunda) vestint la samarreta del Barça i, molt especialment, quan vesteix la de la selecció espanyola que, en principi, representa tots aquells aficionats que van a veure els partits, ja fa temps que dura i ha viscut moments de tensió i m'atreviria a dir que de drama. I, com tot a la vida, té un límit, i aquest ha estat marcat per Gerard després de l'última i surrealista situació amb la samarreta i les tristament famoses mànigues. Una demostració més que alguns viuen per crear odi.

El món del futbol s'ha convertit en una absurditat i la millor plataforma de promoció de l'odi, la ràbia, l'orgull innecessari, el patriotisme de pandereta, els conflictes evitables, les provocacions i agressions, els insults; una plataforma de lladres i de pseudoperiodistes que, de professionals, no en tenen res... És a dir, d'aprofitats i mala gent (per definir-ho d'alguna manera). Aquest és el veritable problema, potser malaltia, del futbol en general i del futbol a Espanya en particular. I per si no fos suficient, alguns jugadors, que sempre són els mateixos (Pepe, Amorebieta, Cristiano Ronaldo...), donen un exemple als nens que està molt lluny del que és desitjable. En poques paraules, valors com l'ètica i l'honor han quasi desaparegut d'aquest món en què només importa ficar la pilota i humiliar el rival. Senyors, ens estem carregant aquest meravellós espectacle esportiu que es deia futbol i que ara es podria dir rucbol.

Piqué s'ha equivocat moltes vegades i, pel meu gust, ha donat massa munició a la caverna amb els seus missatges en les xarxes. Però ha sabut rectificar i centrar-se a jugar a futbol. De fet, en el moment que ha deixat les ximpleries ha tornat a ser el millor central d'Europa i, possiblement, del món. Dit això, em sembla una ximpleria, una demostració més de l'estupidesa d'alguns i una gran malaltia mental, el que ha passat en aquest últim partit. De fet, em sembla un fet comparable amb les declaracions fora de lloc, inoportunes, de molt baix nivell que han fet personatges tan foscos com Sanchís, Rincón i Pedrerol parlant de Neymar i el seu estil de joc. Fins i tot un mag com va ser Laudrup va criticar i avisar que Neymar és un provocador per jugar donant espectacle. El futbol espectacle que van practicar Pelé, Cruyff, Maradona, Zico, Ronaldo, Zidane, Van Basten o Platini deixarà d'existir perquè es provocador i ja no representa la filosofia actual del rucbol. És clar, si ho analitzem tot plegat, com no ha d'estar la gent enfadada, fins i tot, histèrica, si no fem res més que alimentar-ho des dels mitjans, les institucions esportives, els esportistes, etc.? Entre tots, polítics inclosos, han polititzat i han creat una polèmica per liquidar el futbol i els valors de l'esport. Per cert, algú ha pensat quina merda de valors estem deixant als nostres fills? No vull un món futbolístic així i entre tots l'hauríem de canviar.

Gerard, creu-me, no esperis el mundial de Rússia, deixa-ho ja i gaudeix de l'espectacle Barça i de la gent que sí que t'estimem i valorem el teu esforç i dedicació.