La bata­lla de Gerard Piqué pels camps de l'Espa­nya més pro­funda (i no tan pro­funda) ves­tint la samar­reta del Barça i, molt espe­ci­al­ment, quan ves­teix la de la selecció espa­nyola que, en prin­cipi, repre­senta tots aquells afi­ci­o­nats que van a veure els par­tits, ja fa temps que dura i ha vis­cut moments de tensió i m'atre­vi­ria a dir que de drama. I, com tot a la vida, té un límit, i aquest ha estat mar­cat per Gerard després de l'última i sur­re­a­lista situ­ació amb la samar­reta i les tris­ta­ment famo­ses mànigues. Una demos­tració més que alguns viuen per crear odi.

El món del fut­bol s'ha con­ver­tit en una absur­di­tat i la millor pla­ta­forma de pro­moció de l'odi, la ràbia, l'orgull inne­ces­sari, el patri­o­tisme de pan­de­reta, els con­flic­tes evi­ta­bles, les pro­vo­ca­ci­ons i agres­si­ons, els insults; una pla­ta­forma de lla­dres i de pseu­do­pe­ri­o­dis­tes que, de pro­fes­si­o­nals, no en tenen res... És a dir, d'apro­fi­tats i mala gent (per defi­nir-ho d'alguna manera). Aquest és el veri­ta­ble pro­blema, pot­ser malal­tia, del fut­bol en gene­ral i del fut­bol a Espa­nya en par­ti­cu­lar. I per si no fos sufi­ci­ent, alguns juga­dors, que sem­pre són els matei­xos (Pepe, Amo­re­bi­eta, Cris­ti­ano Ronaldo...), donen un exem­ple als nens que està molt lluny del que és desit­ja­ble. En poques parau­les, valors com l'ètica i l'honor han quasi des­a­pa­re­gut d'aquest món en què només importa ficar la pilota i humi­liar el rival. Senyors, ens estem car­re­gant aquest mera­vellós espec­ta­cle espor­tiu que es deia fut­bol i que ara es podria dir ruc­bol.

Piqué s'ha equi­vo­cat mol­tes vega­des i, pel meu gust, ha donat massa munició a la caverna amb els seus mis­sat­ges en les xar­xes. Però ha sabut rec­ti­fi­car i cen­trar-se a jugar a fut­bol. De fet, en el moment que ha dei­xat les xim­ple­ries ha tor­nat a ser el millor cen­tral d'Europa i, pos­si­ble­ment, del món. Dit això, em sem­bla una xim­ple­ria, una demos­tració més de l'estu­pi­desa d'alguns i una gran malal­tia men­tal, el que ha pas­sat en aquest últim par­tit. De fet, em sem­bla un fet com­pa­ra­ble amb les decla­ra­ci­ons fora de lloc, ino­por­tu­nes, de molt baix nivell que han fet per­so­nat­ges tan fos­cos com Sanchís, Rincón i Pedre­rol par­lant de Ney­mar i el seu estil de joc. Fins i tot un mag com va ser Lau­drup va cri­ti­car i avi­sar que Ney­mar és un pro­vo­ca­dor per jugar donant espec­ta­cle. El fut­bol espec­ta­cle que van prac­ti­car Pelé, Cruyff, Mara­dona, Zico, Ronaldo, Zidane, Van Bas­ten o Pla­tini dei­xarà d'exis­tir perquè es pro­vo­ca­dor i ja no repre­senta la filo­so­fia actual del ruc­bol. És clar, si ho ana­lit­zem tot ple­gat, com no ha d'estar la gent enfa­dada, fins i tot, histèrica, si no fem res més que ali­men­tar-ho des dels mit­jans, les ins­ti­tu­ci­ons espor­ti­ves, els espor­tis­tes, etc.? Entre tots, polítics inclo­sos, han poli­tit­zat i han creat una polèmica per liqui­dar el fut­bol i els valors de l'esport. Per cert, algú ha pen­sat quina merda de valors estem dei­xant als nos­tres fills? No vull un món fut­bolístic així i entre tots l'hauríem de can­viar.

Gerard, creu-me, no espe­ris el mun­dial de Rússia, deixa-ho ja i gau­deix de l'espec­ta­cle Barça i de la gent que sí que t'esti­mem i valo­rem el teu esforç i dedi­cació.