Aquest és un article difícil d'escriure, de manera que em remetré a Cate Blanchett, que acostuma a inspirar-me. A propòsit de Carol, en la qual interpreta una burgesa que viu clandestinament la seva homosexualitat a la Nova York dels anys cinquanta, un periodista del Variety li va preguntar si suposava la seva primera relació amb una dona. “En la ficció o en la vida real?”, va plantejar abans de dir que ha tingut moltes relacions amb dones. Tal com va ser transcrita la resposta, es va donar per feta la seva bisexualitat (Blanchett està casada i té quatre fills) i, propagada la hipotètica notícia, es van multiplicar tota mena de comentaris a les xarxes socials: des de la celebració fins a l'insult. Uns dies després, en la presentació a Canes de Carol, se li va exposar el tema. Ella, amb ironia, va comentar que el periodista va oblidar transcriure part de la resposta: “Si em pregunta si les relacions han estat sexuals, he de dir que no.” Hi va afegir que el fet que sigui o no lesbiana no hauria de tenir importància. I encara més coses interessants, com ara que el problema no és tant què havia entès i difós el periodista, sinó com es va propagar i jutjar a través de les xarxes socials. I també que ara sembla que els homosexuals hagin de fer pública, i fins i tot parlar-ne constantment, la seva condició sexual quan, de fet, és un assumpte privat. Una declaració qüestionable des de la perspectiva que la política també es fa des de la llibertat del cos, des de la vindicació pública d'allò que la norma moral considera que s'ha de mantenir amagat. Tanmateix, l'entenc: per què un ha de parlar de la seva sexualitat? Però també considero el contrari: per què se n'ha d'amagar? Una altra cosa, tan determinant, és com els mitjans de comunicació actuals ho amplifiquen i ho tergiversen tot.

En fi, he pensat en Cate Blanchett en relació amb Jesús Tomillero, aquest ciutadà de la Línia de la Concepción que, arbitrant en divisions infantils de futbol, ha adquirit notorietat des que va manifestar públicament la seva homosexualitat. No transcriuré, per no donar cova als prejudicis i a la baixesa humana, res del que se li ha arribat a dir. És lamentable que l'insultin i que se senti amenaçat. No qüestionaré per què ho ha fet públic amb la idea que no se n'ha d'amagar. I encara menys apreciant un gest a contracorrent del masclisme futbolístic. Però tinc una inquietud: el fet que et converteixis en un personatge públic per la teva homosexualitat a través de les xarxes socials. I que et molesti, però que et tempti. Com deia, un assumpte difícil, sense oblidar que allò més penós és que el fet que siguis o no homosexual tingui importància.