El City competeix més bé que amb Pellegrini tan sols dos mesos després d'estar a les mans de Pep Guardiola. Però la Champions és la Champions i el Barça és el Barça. I Messi és Messi. La diferència ahir la va concretar l'argentí, però el Barça va ser un equip més consistent que el City, i més letal. En el futbol d'alt nivell és tan fonamental no cometre errors com cometre encerts. El Barça no va errar i va cometre encerts. I va tornar a ensenyar al City on està el nivell per aspirar a la Champions. L'equip de Guardiola serà millor d'aquí a un temps, segur. Però el Barça és on ha de ser.

Si no s'assemblaven prou el Barça de Luis Enrique i el City de Guardiola, el tècnic de Santpedor va calcar encara més l'esquema del Barça deixant a la banqueta Agüero i introduint un migcampista més, en aquest cas Gundogan. D'aquesta manera, els dos equips tenien deu posicions replicades i també quedava replicada la falsa posició de Messi amb el paper de fals davanter centre de De Bruyne. De Bruyne, però, no és Messi.

La idea dels dos equips és tan semblant que per a als uns i els altres va ser tan important poder construir jugades com evitar que el rival aconseguís armar-ne. Pressió alta a les dues bandes i poques ganes de rifar pilotes. Si de cas, ho va fer més el City que el Barça. En aquesta situació, les possessions més llargues dels dos equips es van donar en camp propi, intentant treure la pilota jugada cap a camp contrari. Quan ho aconseguien, les jugades agafaven velocitat. Durant la primera part, també va ser el Barça el que va intimidar més quan arribava a l'àrea de Bravo. Potser excepte en els últims minuts del primer acte, sobretot quan el Barça es va quedar amb una defensa inèdita, per les molèsties d'Alba i la lesió de Piqué en una dura entrada de Silva. La major part del temps, però, el joc va ser molt travat, poc fluid. Però el partit era interessantíssim. Res a veure amb un festival, però sí amb un rigor tàctic executat de manera excel·lent, sempre a partir de voler la pilota.

Cada aparellament, cada passada, cada control, cada moviment, cada fals moviment podia ser un esdeveniment decisiu. Ho va ser una relliscada de Fernandinho, que va afavorir que una excel·lent combinació entre Iniesta i Messi, després d'un robatori de pilota de Mascherano, improvisat lateral dret, acabés en gol. Un gol que feia justícia a la proposta més creativa del Barça. El City va ser més reactiu. Va estar molt bé fent la pressió alta de manera rigorosa, però el Barça va perdre molt poques pilotes en la sortida, cap de determinant. Sense poder armar cap atac curt després de robar la pilota, a l'equip anglès li va costar més que al Barça elaborar jugades d'atac. El partit només es va descordar en els últims minuts del primer temps, mentre el Barça acabava d'ajustar una defensa que ja era inèdita de sortida amb Mascherano de lateral dret. Els primers quaranta-cinc minuts van donar per a molt. I la segona part prometia més.

En el tens combat per no cometre errors, el City va tornar a reincidir. Va ser l'exporter blaugrana Bravo qui va tenir una intervenció decisiva. Acostumat a jugar lluny de la seva porteria, ho va haver de fer per evitar un gol de Suárez amb les mans fora de l'àrea. Vermella i el City amb deu. Un escenari nou en un partit de màxima igualtat fins llavors. La diferència va ser que la possessió de pilota del Barça ja va ser tota l'estona al camp del City. Els blaugrana la tenien i, quan la perdien, la robaven abans que els anglesos travessessin el mig del camp. L'escenari en què Messi és més letal encara. I ho va ser. Pilota per a ell, conducció curta, xut i gol. Aquest ja el va encaixar Caballero, un porter sense jocs de peus, però batut igualment per Messi, decisiu en qualsevol situació. En l'error següent, de Gundogan, el tercer. I partit vist per a sentència. Fins i tot l'estona que van jugar deu contra deu i el partit es va obrir per l'expulsió de Mathieu, el Barça va tenir més taules. I més efectivitat. Neymar va culminar la golejada, no de penal, però sí de jugada, per rubricar també un excel·lent partit seu. I de tot l'equip.