Opinió

El cap del Barça

Els partits entre els equips candidats als títols prestigien i donen glòria al mateix temps que taquen trajectòries

Cop d'auto­ri­tat del Bar­ce­lona en la lliga de cam­pi­ons: el 4-0 de dime­cres con­tra del Manc­hes­ter City és el millor anunci de les inten­ci­ons blau­grana per a aquesta tem­po­rada. Fa l'efecte que cap equip d'Europa que no jugui en la lliga espa­nyola pot gua­nyar l'equip de Luis Enri­que. Vol dir això que el Real Madrid i l'Atlético són millors? No, en abso­lut, però a còpia de jugar mol­tes vega­des con­tra el Barça han adqui­rit els meca­nis­mes de defensa neces­sa­ris per reduir la seva teòrica infe­ri­o­ri­tat. A la pràctica, com es va veure la tem­po­rada pas­sada a Europa, i no fa gaire en la lliga, no sem­pre gua­nya el millor.

És cone­guda la fórmula fut­bolística que neces­sita un juga­dor per tri­om­far: qua­li­tat més men­ta­li­tat igual a èxit. De la qua­li­tat en par­lem sovint, així que avui ens entre­tin­drem en la men­ta­li­tat, sense dubte, l'ele­ment que va mar­car les diferències al Camp Nou. Perquè, el talent, el tenen Messi, Ney­mar, Suárez, Ini­esta, Ser­gio i com­pa­nyia, però també De Bruyne, Ster­ling, Gun­do­gan, Silva i la resta de citi­zens. Uns més i d'altres menys, però tots els ubi­caríem en un nivell top. Així que, al marge de la tàctica, el fet dife­ren­cial està al cap perquè en el cas que ens ocupa, la pis­sarra d'un i altre ves­ti­dor també és molt sem­blant (tot i que a can Barça acu­mu­len més de dues dècades i mitja de for­mació fut­bolística d'avan­tatge en la idea res­pecte a l'equip anglès).

Els par­tits grans des­pu­llen els fut­bo­lis­tes. La pilota no per­dona. Des­co­breix qui és valent i qui s'amaga; qui la vol i qui no; qui lidera i qui va de bòlid. Els par­tits entre els can­di­dats als títols pres­ti­gien i donen glòria al mateix temps que taquen tra­jectòries. I les valo­ra­ci­ons, en aquest sen­tit, no tenen a veure amb si el teu equip gua­nya o perd. No par­lem de currículums ni de vitri­nes ple­nes i bui­des. Par­lem de fut­bo­lis­tes amb majúscu­les i de juga­dors des­ta­cats. Aquells que són capaços de supor­tar la pressió d'haver de gua­nyar cada dia i de tenir l'ambició de voler ser els millors i dels que es con­for­men a jugar en clubs des­ta­cats.

Messi a banda, perquè el cas de l'argentí supera totes les teo­ries científiques i popu­lars cone­gu­des i per des­co­brir, el cap dels juga­dors del Barça marca les diferències. Alguns exem­ples: De Bruyne té fusta de figura, però no ha estat capaç de des­ta­car en cap gran par­tit. Dime­cres no va aparèixer i, a més, va per­dre la pilota que va supo­sar el 2-0; Gun­do­gan, entre lesió i lesió, té mane­res de gran fut­bo­lista, però en un segon va tirar per terra bona part de la feina de l'equip; Ster­ling corre més que pensa i David Silva es perd entre tanta innocència. No per­dre la pilota, enten­dre la velo­ci­tat i la pausa, domi­nar els perquès... Guar­di­ola té molta feina però, pot­ser, Txiki Begi­ris­tain en té més. Si el City aspira a des­pen­ti­nar els clubs que mar­quen tendència caldrà que trobi juga­dors que no tin­guin por de pertànyer a aquest pri­vi­le­giat grup d'espor­tis­tes. En quinze dies, un nou capítol.

For­ca­dell al Camp Nou

La pre­si­denta del Par­la­ment va poder gau­dir del fut­bol i de la democràcia. Els senyors de la UEFA van tor­nar a com­pro­var el tarannà d'aquest país. No cal insis­tir en aquesta història perquè fa pudor. I les inten­ci­ons de la fis­ca­lia espa­nyola, també. Cada dia que passa tenim més pressa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)