Aquest dinamisme, aquell Maccabi
El concepte avui és el dinamisme. Amb un cos tàctic més o menys desenvolupat, tot equip tendeix al moviment ininterromput. Es força el contraatac, el joc de transició i el joc d'arribada, però la clau és que el moviment tampoc cessi en el cinc contra cinc. Si no hi ha moviment no hi ha espai i sense espai no hi ha bones situacions de tir. A mitja pista la pilota es mou molt ràpidament. I els jugadors es mouen, amb i sense pilota: velocitat d'acció i velocitat d'execució. Jugar de manera dinàmica refuta la interrupció i evita que la defensa s'organitzi. La pilota tres segons aturada en les mans d'un jugador és un atac deficitari: parar el joc és dotar les ajudes d'efectivitat. D'aquí la proliferació dels bloquejos dinàmics, que no en moviment –que aquests van contra el reglament–. El bloqueig dinàmic, el que no ho acaba de ser del tot perquè en l'instant abans de completar-se el bloquejador ja marxa. Nega el bloqueig: sempre en moviment per localitzar l'escletxa on s'amaga l'espai, l'avantatge. Aquest és avui l'ideal de joc.
D'aquest dinamisme per necessitat al record d'aquell fabulós Maccabi fill de la convicció.
El Maccabi de Jasikevicius, de Burstein, d'Anthony Parker, de Vujcic i de Baston. Un equip estrany i que va voler viure a contracorrent en una època d'atacs llargs, de possessions preestablertes i de posicions definides. De jugadors amb els dos peus a terra. Un equip diferent pel moviment dels jugadors i per la vivesa del seu joc. Aquell Maccabi que negava la impunitat del contacte defensiu fet amb les mans generant espais des del dinamisme. El joc d'avui avant la lettre. Amos d'Europa el 2004 i el 2005 amb els exteriors intercanviant constantment les posicions. Amb Parker fent de base i Jasikevicius d'escorta en les cerimònies de graduació. Amb Vujcic disfressat de quatre i jugant a sis metres per habilitar el joc aeri de Baston. Un equip que va guanyar abraçat al risc en l'època en què es va entronitzar no perdre pilotes. Que imposava un joc viu i de ritme per revelar-se contra la calma i el no córrer si no era des de la superioritat. Contra la interrupció.