Costarà
No ens deixem enganyar per la manera teòricament plaent amb què el Barça es va desfer del Manchester City en el partit d'anada. El resultat és enganyós tot i que Messi va conduir el seu equip a una victòria que sembla poc treballada però no ho és. No ens quedem doncs en el 4-0 ni tan sols a burxar Guardiola per la derrota com volen fer alguns que, dient que són del Barça, en realitat el que són és d'una part del Barça, la que menysprea Guardiola perquè sap que el Barça va ser el que va ser i és el que és gràcies a Cruyff i a Guardiola. I ara a Luis Enrique, d'acord. Podríem també quedar-nos només amb el resultat de València que permet no deixar anar el Madrid. Va ser un 2-3 i va ser una hemorràgia de satisfacció per la manera com es va assolir. De penal i en el temps de descompte. Són tres punts molt importants, d'aquells que si no s'aconsegueixen els pots trobar a faltar al final de la lliga. Però la satisfacció de guanyar a Mestalla no pot amagar que es va estar a punt de no fer-ho, de guanyar. Que es podia haver empatat o fins i tot perdut. Aigua al vi? No, gràcies, només faltaria. Tocar de peus a terra, en tot cas.
Aquest any costarà tot. Perquè costa guanyar gairebé sempre i no tothom ho pot fet. Perquè els altres equips també juguen. Perquè el Barça porta una dinàmica de dos anys en què ha aconseguit molts títols i algun dia això es trencarà. I perquè n'hi ha molts que la porten votada al Barça i juguen des de fora el camp perquè la ratxa d'èxits de l'equip s'estronqui. I sí, parlo dels àrbitres. Això costarà pel tot el que els he exposat, i per tant el culer prototípic pot estar satisfet, perquè patirà. Ara bé, aquest patir ha de ser per mal? No necessàriament.
Mira que n'ha perdut, de punts evitables, el Barça en la lliga. Però té el líder a l'abast, encara, perquè tothom ha ensopegat i tothom ensopegarà perquè hi ha cinc o sis equips que són encara més difícils que mai de batre i, si he d'escollir, afegeixo el Sevilla als de sempre. Algú va dir que seria una lliga de molts punts, i potser serà així, però no m'ho sembla. Hi haurà entrebancades de tots, fins i tot d'un Madrid que no juga gaire a res però que de moment guanya sense convèncer. Per això el Barça no només és ben viu en la lliga, sinó que jo diria que té moltes possibilitats en aquesta competició. D'acord, tenim baixes, com la d'Iniesta, molt doloroses perquè Iniesta és aquest Barça. Iniesta estava fent una tremenda temporada encara que a voltes ens costa destacar-ho perquè sempre hi ha Messi al davant, i així ha de ser. I els altres dos de davant, Neymar i Suárez, dues bèsties futbolístiques. Per això i pel seu caràcter, jo crec que tot i l'estima que li té l'afició, no som encara prou conscients que el Barça és el que és amb Messi al davant gràcies a Iniesta. I a Sergio Busquets. I a Piqué. I ara, a Sergi Roberto. Però tot i que estarà dos mesos de baixa, aquest planter està preparat per substituir Iniesta. El mig del camp té molts recursos i Luis Enrique els sabrà aprofitar. I, Déu em perdoni, potser a Iniesta li vindran bé un parell o tres de mesos de repòs per arribar immens a final de temporada. Perquè aquesta és l'altra. Serà una Champions de nivell. Costarà molt, però aquest Barça està preparat per afrontar els seus reptes.