El City està viu

Ni abans tot era blanc ni ara tot és negre. Ni les deu victòries amb què Pep Guar­di­ola va arren­car la seva aven­tura a Manc­hes­ter eren una referència ni tam­poc ho són ara els sis par­tits que enca­dena sense gua­nyar. “Arri­barà el dia en què per­drem i ens cri­ti­ca­ran”, va pre­dir el català. I el dia ha arri­bat. I ho ha fet amb seve­ri­tat. Per for­tuna pròpia i per al Manc­hes­ter City, Guar­di­ola és dels que no titu­beja, la der­rota no fa més que refer­mar-lo en la seva idea. I no té motius per no fer-ho. És cert que els 21 títols acon­se­guits en set anys són un matalàs de con­fort evi­dent, la barana en què recol­zar-se davant el ven­da­val, un para-xocs a crítiques opor­tu­nis­tes, als que apun­ten a l'estil quan el que falla són els resul­tats, però Guar­di­ola té motius per sen­tir-se opti­mista fins i tot ara que el seu equip no gua­nya des del 24 de setem­bre.

Para­do­xal­ment, les victòries que va acon­se­guir el con­junt sky­blue a prin­cipi de tem­po­rada van coin­ci­dir amb un moment encara molt embri­o­nari, en què la con­tundència ofen­siva de Ster­ling, Nolito o Agüero van pesar per sobre de l'har­mo­nia col·lec­tiva del City. Con­tra el Sun­der­land, en la jor­nada ini­cial, o fins i tot en la gole­jada con­tra l'Stoke City, per exem­ple, l'equip de Guar­di­ola no va jugar bé, va con­ce­dir exces­sius con­tra­a­tacs i li va cos­tar ser efec­tiu en la pressió. Amb el pas de les set­ma­nes, en canvi, l'equip sí que ha anat incor­po­rant el segell que pretén l'entre­na­dor. És cert que amb lla­cu­nes, com con­tra el Tot­ten­ham o dime­cres a Old Traf­ford, però també amb esto­nes en què el City ha des­til·lat una aroma molt Guar­di­ola. En la pri­mera part con­tra l'Ever­ton, per exem­ple, un rival perillós al con­tra­a­tac amb Bola­sie i Deu­lo­feu, el City va fer un exer­cici de pressió i de domini molt esti­mu­lant. O fins i tot con­tra el Barça vam assis­tir a un equip que, tot i des­con­nec­tar-se del par­tit al final, estava viu. Sen­tia el que feia, una sen­sació que ja de per si millora el que era amb Pelle­grini i que és molt visi­ble en les sen­sa­ci­ons que trans­me­ten juga­dors com Ota­mendi, Ster­ling i Fer­nan­dinho, ànimes en pena l'any pas­sat i que ara trans­me­ten passió fut­bolística. Aquest ha de ser el millor símptoma per creure en el que està fent Guar­di­ola.