No és Neymar, no és el Barça, és el país
Després de veure com queia lesionat Mathieu, el primer impuls és ser comprensiu amb les retallades de Luis Enrique en la convocatòria de la supercopa de Catalunya i seguir el corrent d'opinió general que defensa la supressió de la competició. Perquè el Barça (i no l'Espanyol) és qui juga dues competicions cada setmana. Perquè el Barça (i no l'Espanyol) es queda sense tres quartes parts de la plantilla cada vegada que aquest anacronisme que són les aturades per partits de seleccions es posa en marxa.
Però després de donar un parell de voltes a la qüestió i de posar al davant que em fot més qualsevol lesió d'un blaugrana amb la selecció espanyola que en la supercopa de Catalunya, crec que el Barça hauria de ser prou valent, com ho va ser Jordi Mestre replicant a Javier Tebas, per dir a Luis Enrique que la supercopa de Catalunya és una competició oficial i que hi ha d'anar amb l'equip suficient per guanyar-la. Per una simple qüestió de militància de país. Perquè si no ho fa, no ens creurem el club quan fa bandera de la seva catalanitat. La supercopa de Catalunya és una competició poc prestigiada, que la federació no sempre ha sabut vendre bé. Només falta que el Barça prometi un onze estimulant i presenti un pseudofilial per enfonsar-lo.
Vénen temps de comprometre's, en tots els sentits. Jordi Mestre –hauria estat més oportú que parlés el president Bartomeu– va posar de manifest com Javier Tebas, fent judicis d'intencions i abocant opinions gratuïtes sobre les estrelles de la lliga, devalua el producte que tants i tants milions reporta a la LFP. Ja fa temps que a Tebas se li han de parar els peus. Per fer-lo fora no hi ha consens perquè el rerefons, com en gairebé tot assumpte seriós –Barça inclòs– és polític. Per això parla com parla l'ultradretà Tebas. Per això hi fica cullerada Ximo Puig, el col·laboracionista en la investidura de Rajoy. La caverna espanyola va repetir mil vegades allò de “ha sido ETA” per l'11-M i ara volen fabricar la idea que als jugadors del Barça els tiren ampolles perquè són uns provocadors. Per això, és desesperant la tebior del mateix Mestre per valorar l'endemà la insòlita, fastigosa i jurídicament reprovable opinió que el trio calavera del comitè de competició es va permetre emetre sobre els jugadors del Barça després de sancionar el València amb l'estratosfèrica suma de 1.500 euros. Amb Tebas ens hi atrevim, amb el comitè no. On és la coherència? Així es fa valer el club? Això no va de Neymar, no va del Barça, va del país que volem ser i de com el volem defensar. Qui calla és que no ho veu, i qui no ho veu, que plegui.