Hi ha tradicions en el món del futbol que sempre em resulten entranyables. Equips que fan coses realment sorprenents basades en una llarga tradició o en costums que els seus membres i afeccionats honoren de manera regular.

Aquest octubre he conegut un cas molt especial al Perú, el de l'Alianza de Lima, que cada any canvia els colors de la samarreta durant el mes d'octubre.

Ara això de canviar els colors de la samarreta ja no té gaire cosa d'estrany. De fet, és una de les exigències pesades dels equips de màrqueting, que obliguen els clubs a jugar amb samarretes cada volta més diferents i insòlites per tal d'incentivar que els fans acaben comprant les de tots els colors, una rere l'altra. Quan jo era un xiquet hi havia la segona indumentària com un recurs extraordinari que només es feia servir quan era absolutament necessari. Avui la tercera és normal i es fa servir en funció no del fet que siga necessari, sinó de si interessa per les vendes.

Per això m'ha fet il·lusió el cas de l'Alianza de Lima. Aquest equip juga amb una samarreta blanc-i-blava, però cada mes d'octubre –i només durant el mes d'octubre– juguen sempre amb una samarreta vermella molt fosca, tan fosca que els seus seguidors argumenten que és morada, de fet. Aquest cap de setmana juguen l'últim partit abans de tornar al blanc-i-blau.

I per què fan això? Doncs per devoció religiosa. Al Crist Roig, una figura religiosa molt popular a Lima. El 1955 el club estava en molt mala situació econòmica i un directiu, quan no tenien diners per pagar la samarreta oficial, en va fer unes amb unes robes roges que sobraven de l'església on

hi ha el Crist Roig. El cas és que van guanyar tots els partits d'octubre i, com era d'esperar, l'afecció va atribuir les victòries al Crist. Per això cada any a l'octubre canvien de samarreta, sense que els obliguen els dictadors del màrqueting.