L'episodi de Mestalla queda lluny, però convé no perdre de vista la seva estela. Fora de la gespa, l'arbitratge marca Undiano, el president de la lliga tendenciós i poc professional i la falta d'escrúpols d'alguns mitjans de Madrid per imposar un relat fictici ja eren de sobres coneguts; però la desconfiança que inspira el Comitè de Competició per la falta de rigor i parcialitat demostrades en aquest cas és ara una evidència. En el pla futbolístic, la gana i l'inconformisme del Barça i la capacitat de la banqueta de Luis Enrique per alimentar l'equip són el missatge que transcendeix i que una setmana més tard s'ha vist confirmat.

El Barça va despatxar dissabte passat el partit número 1.500 al Camp Nou com un més d'aquesta primera fase de temporada, amb més eficàcia que glamur, però demostrant que les ambicions no entenen d'excuses, sinó de treball. Està clar que el cartell del Granada era dels més tramposos possibles, és cert que a les baixes de Piqué, d'Alba i d'Arda s'hi afegia la d'un Iniesta especialment valuós davant un rival atrinxerat i, a més, Luis Enrique va reservar Sergio Busquets per al segon duel amb el ManCity de Guardiola a l'Etihad Stadium, amb la classificació i el primer lloc de grup a la Champions en joc. Però l'equip va actuar amb responsabilitat a les necessitats del duel, convertint Ter Stegen en un espectador més i deixant la porteria a zero per tercer cop en els quatre últims partits. Res a veure amb la sagnia dels nou partits anteriors amb només tres clean shits i onze gols encaixats inclosos els que van costar els tres punts davant l'Alavés en un escenari de partit molt equiparable.

La millora defensiva era indispensable per afrontar el futur amb optimisme i comença a ser una realitat força contrastada. L'altra bona notícia és que les baixes, nombroses i sensibles, segur que han afectat el potencial de l'equip, però no la seva capacitat de resposta. Piqué i Alba van caure davant el City i l'equip es va sobreposar (4-0); Iniesta va caure davant el València i la resposta va ser idèntica. Davant el Granada, potser no es va resoldre qui assumeix interinament el rol d'Iniesta, però Rafinha va ser qui va marcar la diferència amb el seu cinquè gol en sis partits. I al seu costat, Denis i Digne potser no van passar de la correcció política, però Rakitic al pivot i Umtiti al centre de la defensa van certificar que el receptari de recursos de Luis Enrique no només és més extens (que ja ho sabíem) sinó que és bastant més fiable que la temporada passada.

Hi ha una part d'autoregulació que explica el partit davant el Granada i la mínima victòria final. Passa poc que el trident delegui la potestat de marcar les diferències i omplir les portades. Coincidència? Segurament aquest vespre tindrem la resposta.