El mirall trencat
El Barça arribava a l'Etihad sabent que el resultat no era transcendent i a mitja primera part es va trobar amb avantatge i amb el City aparentment sotmès. Just en aquell moment, va començar a perdre. En el marcador i en el terreny de les sensacions. Es va veure tan bonic en el mirall, que no es va adonar que se li podia trencar. En el joc de miralls, Pep Guardiola havia decidit quedar-se només amb el que veu atractiu dels seus homes en aquests moments: la combativitat i el joc directe. Un aspecte poc guardiolià, però la necessitat dels punts els obligaven a ser eficients.
Guardiola va renunciar a desafiar el Barça a partir de la possessió de la pilota. Si la volia, era perquè els seus jugadors es llancessin com llops cap a la porteria de Ter Stegen. El que havia fet mal als blaus al Camp Nou havien estat les pèrdues, i per al partit a l'Etihad, el tècnic català va receptar recuperacions i atacs fulminants. Quan Luis Enrique havia dit en la prèvia que s'esperava alguna novetat potser tenia a veure amb això. Que jugaria Agüero era una obvietat. No ho era tant la renúncia a la possessió. Els de Luis Enrique es van acomodar ràpidament a la situació del partit. Van tenir la pilota, la van treure de darrere sense rifar-la i van combinar fins a arribar a l'àrea local. Hi van ajudar els detalls tàctics que el tècnic blaugrana va disposar. Tant Digne com Sergi Roberto tenien més llicència per córrer per la banda, però difícilment podien coincidir tots dos en la mateixa aventura. I per a la sortida de la pilota i la construcció de les jugades va ser fonamental la participació de Neymar i Messi, que baixaven a oferir una sortida als defenses i els interiors, més per dins.
S'estava veient un Barça més combinador i dominador i un City més reactiu i directe. Els blaugrana, tot i la intensa pressió dels blaus, arribaven bé a la zona de perill. El gol blaugrana, però, va arribar amb l'arma que s'havia volgut apropiar el City. Va ser un contraatac de llibre, iniciat per Messi prop de l'àrea pròpia i culminat per ell mateix dins l'àrea local. El Barça estava sotmetent el City a partir de la possessió, però el va colpejar al contraatac. Amb el resultat a favor, el Barça va créixer més i el City es va empetitir. Els jugadors locals estaven molt aplicats a l'hora de pressionar, però amb la pilota eren una nul·litat, si és que la tenien. Fins al punt que no semblaven un equip de Guardiola.
El Barça va tenir el partit a les mans en un exercici de superioritat que no va saber concretar en el marcador. I finalment el City va trobar el que buscava, el que l'havia penalitzat cruelment al Camp Nou. Sergi Roberto va cometre un error de fonament futbolístic, amb una pilota del lateral cap al mig. Gundogan no va perdonar. En la Champions, els errors es paguen cars, i la prova de feia quinze dies estava fresca en la memòria. Així com a Barcelona el que va acabar de desequilibrar el partit va ser l'expulsió de Bravo que Suárez va forçar, ahir el gol del City va destarotar el Barça, que va agrair tenir la mitja part a tocar. El mirall estava esquerdat.
En la segona part, el City va intentar mantenir la superioritat anímica. Es va convertir en una màquina de recuperar pilotes i d'amenaçar la defensa blaugrana. I dins la seva dinàmica positiva, De Bruyne va marcar de falta, amb la col·laboració de Ter Stegen. El belga havia començat a la banda esquerra, on havia passat desapercebut, i va començar a ser decisiu quan Guardiola va intercanviar la seva posició amb Silva. El Barça ja no va saber recuperar el control, perquè les línies es van separar i l'equip es va allargar i va quedar partit en dos. Messi i Neymar van deixar d'intervenir en la construcció i el City va començar a fer-ho tot bé, fins al punt que es va acabar assemblant molt a un equip de Guardiola.