Tots estarem d'acord que els continuats èxits del Barça en l'última dècada no haurien estat els mateixos sense Leo Messi. Hauríem d'estar tots d'acord també que l'èxit del club i del mateix Messi tampoc no haurien estat els mateixos sense la participació en el joc que han tingut sempre els interiors de l'equip. Els dos més grans i els que més influència han tingut en tota aquesta etapa que encara dura han estat Xavi Hernández i Andrés Iniesta. El primer gaudeix de l'esport que tant li agrada a Qatar. El segon és el capità del Barça, el guardià de l'estil. Quan ell juga, el Barça quasi sempre és recognoscible. Quan ell no és hi és, no sempre ho és. Si més no, i no crec que sigui una simple coincidència, Don Andrés no ha estat titular en cap de les tres derrotes que acumula el Barça en aquests dos mesos i mig de temporada. L'equip de Luis Enrique ha tingut llargues desconnexions en els tres partits que han acabat en derrota. I el capità no hi era. El Barça va perdre de manera inesperada a casa en la tercera jornada de lliga contra l'Alavés. Iniesta va sortir al camp en el minut 64 i no va poder remuntar un partit desastrós dels de Luis Enrique. La segona derrota blaugrana va arribar a Vigo (4-3), en una primera part nefasta del Barça. Els gallecs pressionaven molt i es van trobar a faltar les conduccions del capità. Va sortir després del descans, i el joc del Barça va millorar tant que hauria empatat si no hagués estat per aquell greu error de Ter Stegen davant de Pablo Hernández. I el tercer partit perdut va arribar dimecres, contra el Manchester City, amb Iniesta de baixa per aquella dura entrada d'Enzo Pérez en el partit contra el València, partit, per cert, que també es va descontrolar quan el capità va haver de marxar plorant en llitera.

Falta Iniesta, però sobretot el que li falta al joc del Barça és la participació dels interiors. Quan no participen, el partit es descontrola i els de Luis Enrique ni ataquen bé ni defensen bé. En la segona part a Manchester, van participar menys els interiors que Ter Stegen, i el Barça va naufragar. Tots tenim clar que el trident és l'element més desequilibrant del conjunt de Luis Enrique, però algú els ha de fer arribar la pilota. I quan els interiors no participen, els tres de dalt es desconnecten, perden la posició per poder tocar més pilotes i disminueix el seu rendiment. Iniesta és, en aquest sentit, fonamental. Pel seu desequilibri en l'un contra un, per la seva facilitat per superar la pressió, per les seves conduccions. Així és com la pilota arriba en les millors condicions als membres del trident. Iniesta és important perquè els davanters entrin en acció i també per treure la pilota des del darrere quan els contraris pressionen. Com ho van fer el Celta i el Manchester City i com ho farà diumenge el Sevilla de Sampaoli. Perquè ningú ofereix tantes línies de passada com Iniesta. Ningú ajuda tant els centrals i també Sergio Busquets com ell. Un Busquets, per cert, que ho passa molt malament quan els interiors no participen. No es troba en el millor moment, el de Badia. Aquell centímetre pel qual no arriba a una pilota, com ell mateix ha reconegut, és una qüestió de forma, però tampoc no l'ajuda un equip que es parteix massa sovint perquè desapareix el mig del camp, que és quan al de Badia el superen per tot arreu.