Hipocresia
El tècnic del Manchester United, José Mourinho, és un personatge que té la capacitat de no deixar indiferent ningú, sigui tant dins del terreny de joc com a fora. S'ha convertit en un dels personatges més singulars del firmament futbolístic contemporani, capaç de jugar a la guerra psicològica per guanyar un partit o ser admirat a les facultats de CAFE per haver revolucionat la manera com es juga a futbol. Un home de contrastos i, a la vegada, creador de la seva pròpia caricatura com a base del seu èxit actual. Impensable evolució si el recordem quan va aterrar a Barcelona com a tècnic de l'staff de Sir Bobby Robson.
Per una banda, Mourinho és capaç de posar a subhasta un rellotge suís de més de 17.000 euros per poder recollir fons per a Unicef i, per l'altra, també té l'estómac de no voler firmar un retrat seu fet per l'artista britànica Fanny Gogh destinat a la mateixa finalitat (amb el malestar que això suposa per a la creadora de l'obra). Mourinho, el mateix que participa a les gales de l'organització solidària entronitzat com a líder dels red devils, era aquell entrenador malhumorat que es repetia infinites vegades “¿por qué?, ¿por qué?...” al FC Barcelona de Pep Guardiola (ara citizen) els àrbitres li eren tan favorables. “No sé si és perquè porten com a patrocinador Unicef, perquè Villar es porta molt bé amb la UEFA o perquè són simpàtics”, es va arribar a qüestionar públicament després de caure, a casa, en l'anada de les semifinals de la Champions League del 2011 que el Barça va acabar guanyant a Wembley.
Independentment de la seva vàlua com a tècnic –indubtable–, personatges d'aquest tipus no fan cap honor als valors intrínsecs de l'esport, que per molt comercial que sigui encara es creu que pot tenir el futbol professional. Certament, s'ha de comprendre que el caràcter d'un home no pot esquerdar una relació de complicitat (Manchester United-Unicef) que fa molts anys que dura, més i tot que amb el Barça. Fins i tot, ja està bé que l'organització s'aprofiti en les seves accions de fundraising. Només faltaria! Però, igualment com dues marques els valors de les quals xoquen en posar-se de costat, tampoc Mourinho és el millor company de viatge per reforçar el vincle que Unicef té amb els d'Old Trafford.
Per a aquest fons de les Nacions Unides, el drama és que qui millor pot representar els seus valors està a pocs quilòmetres de distància, però vestint la samarreta de l'altre equip de la ciutat: el Manchester City. Ells dos no voldran reconèixer-ho mai, però la comparació entre Mourinho i Guardiola, Pep i José, quedarà ja plasmada com la de dos grans antagonistes de les banquetes del futbol contemporani: per estil i per caràcter.