Any I de la dinastia Chen
La victòria de l'Espanyol al camp del Betis permet a l'equip mirar amb més perspectiva la seva pròpia realitat. El projecte de Quique Sánchez Flores encara no ha engegat a la velocitat adequada. Si bé la línia defensiva ha millorat els seus registres –només tres gols i en el mateix partit, en les quatre darreres jornades, una dada objectiva per ser optimistes–, encara no es justifica la inversió ni la planificació esportiva de l'actual plantilla.
La producció de futbol segueix sota mínims, i si no es millora en aquest sentit, la irregularitat impedirà a l'equip assolir objectius. Les dades comparatives de la classificació dels blanc-i-blaus en les primeres deu jornades són molt similars a la dels darrers anys, els de la “falta d'ambició”. Aquells números que s'assolien a base de fer una plantilla nova cada any sense els millors, ja que aleshores es venien, amb un bon grapat de jugadors de la casa més alguns fitxatges a cost zero que només la perícia d'Òscar Perarnau aconseguia convèncer per enrolar-se en un vaixell que pagava malament i tard.
Ara que fa un any ja que el Chen Yansheng és president de l'Espanyol, cal agrair-li l'enorme despesa econòmica, eixugant una gran part del deute i frenant la sortida de jugadors llaminers per al mercat. Ara bé, crec que ha equivocat l'estratègia, i en apostar per un entrenador com Quique Sánchez Flores ha propiciat un trencament amb el fil conductor esportiu que era el vessant més fèrtil del club. L'aposta real pel futbol de base, l'essència d'identitat periquita, que lògicament ni el nou president ni l'entrenador entenen.
Aquest diumenge, la qualitat i l'ofici de l'Athletic Club d'Ernesto Valverde tornaran a posar a prova el projecte Chen-Quique. Un factor que no jugarà a favor serà el conflicte encara no resolt sobre la grada d'animació. Una delicada situació que no és responsabilitat només dels que manen ara; això ja ve de lluny, i si no, que ho preguntin a Dani i Collet.
