L'arrogància no és bona companyia
Ja tornem a ser als jutjats. Sembla que no podem estar fora d'aquesta roda judicial que està fent malbé la imatge del club, dels jugadors i dels gestors del Barça. Des de fa un temps, massa, ens trobem en una situació estranya, poc o gens agradable. Molts pensàvem que ja havíem aconseguit sortir d'aquesta espiral. Doncs no, no només no s'ha acabat, sinó que sembla que encara en tenim per a estona. Per què ens està passant? Qui n'és el responsable?
Hi ha moltes preguntes que els socis i simpatitzants del Barça necessitem que algú respongui i, a poder ser, que sigui una persona amb coneixement de causa i amb la netedat d'algú que no sigui amic d'alguna de les parts embolicades en aquest circ judicial. Ho dic per allò del clientelisme, paraula tant de moda actualment. Tot això em ve al cap perquè he rebut trucades, whatsapps i fins i tot m'han aturat pel carrer per preguntar-me, amb certa desorientació que es manifesta en forma de preocupació: “Què és tot això?”, “Per què i qui ens ho està fent?” Els dic que, segons el meu parer, tot ha començat a casa. Som nosaltres els que hem obert la capsa de Pandora i hem provocat tot això, fet que ens a portat a estar constantment en entredit, arreu del món. El que ha passat després ha estat conseqüència de les plomes i opinions pervertides de gent que ens odia i ha promogut l'odi cap a nosaltres en molts llocs on anem a jugar. És a dir, la situació i les notícies han fet que ja ens hagin jutjat en l'aspecte social fora i dins de Catalunya.
El que jo penso que ha passat i ens està passant es resumeix en una sola frase: no es pot fer el que no es pot explicar al soci. Ha quedat clar que ens la tenen botada des d'alguns mitjans de Madrid o certs grups afins al madridisme més caspós, i també és evident que l'actual situació política entre Catalunya i Madrid no hi ajuda gaire, de fet ho complica més i ha sigut una mica la benzina d'aquesta foguera. Però, i no ho podem negar, això que està passant ha estat provocat per l'arrogància, la fatxenderia (cosa que era més típica de Madrid) i les mitges veritats o mitges mentides que es van succeir en el moment de fitxar Neymar. És evident que no és va fer bé o d'acord amb els termes desitjables. Fins i tot el Barça s'ha hagut de declarar culpable i acceptar un pacte amb la fiscalia que a mi em sembla inexplicable. Jo, en el cas del president Bartomeu, per dignitat i ètica, deixaria el meu càrrec per defensar-me i demostrar la meva innocència i que els socis i simpatitzants no hagin de veure, de nou, la lamentable imatge del seu president als jutjats. Desitjo, pel bé de tothom, que no sigui culpable però les coses s'han de fer bé.