El “«fuck off»” i la bota de Messi
Està bé la pel·lícula de Bayona sobre el monstre que visita un nen, tot i que –pel meu gust– abusa de la inducció a la llàgrima. Resulta que servidor també ha rebut una visita poc convencional. Em va venir a veure un klingon, membre d'una de les civilitzacions extraterrestres de Star Trek, vell conegut de la meva etapa de trekie, amb Jean Luc Picard comandant l'Enterprise. Es va mostrar interessat per això del futbol i, més concretament, volia entendre la dicotomia entre el Barça i el Madrid.
“Què passa entre vosaltres i ells?”, em va preguntar inquisitivament aquell tros d'humanoide. I em va exigir una explicació clara i breu (els klingon són guerrers i de poques paraules). Mentre pensava si m'havia de remuntar fins als temps de Primo de Rivera o passava directament al franquisme, el cas Di Stéfano, José Plaza..., em vaig adonar que no calia: amb els fets de la jornada passada de lliga ja n'hi havia prou... Comencem?
El Madrid juga contra el Leganés a Chamartín i, en el minut 17, Cristiano Ronaldo insulta l'àrbitre, el tal Mateu Lahoz, amb un expressiu i sonor “fuck off!” (‘que et follin!'). Però Lahoz, en lloc d'expulsar-lo, reacciona ensenyant-li una simple targeta groga. Es dóna la circumstància que en el clàssic de l'any passat al Camp Nou el mateix Cristiano ja havia increpat el mateix Lahoz: “Què, t'agrada?”, li escridassava mentre es grapejava els genitals. Aquell dia Lahoz va fer l'orni. El recurs de la targeta groga no li servia, perquè el portuguès ja en tenia una i l'hauria d'haver expulsat.
Però els fets del partit contra el Leganés no s'acaben aquí. Després del descans, al túnel d'accés al terreny de joc, Lahoz, com el professor que s'esforça per entendre les reaccions irades d'un alumne mal educat, es dirigeix a Cristiano i, amb to amable, li pregunta: “Et passa res?” Sense ni mirar-se'l, el jugador respon: “Noooo!” (com dient: “deixa'm tranquil, pesat!”) A Lahoz ja només li faltava afegir: “Insulta'm tant com vulguis”...
És curiós que el mateix individu que davant d'un jugador del Madrid sembla que s'embruti els calçotets, quan arbitra el Barça es transformi en un perdonavides intransigent. Recordem que, també l'any passat, al camp de l'Espanyol, Lahoz va expulsar Jordi Alba per exclamar: “Sempre igual, sempre a mi!”, després d'haver-li ensenyat la primera targeta per una falta del lateral. Val a dir que, a hores d'ara, el meu klingon –amb un sentit de l'honor molt estricte– fa cara d'estupor. Continuem...
Colpejat i amonestat
L'endemà del “fuck off!” de Cristiano, al camp del Sevilla, en el minut 82 de partit, Leo Messi –en plena exhibició– és caçat per Steven N'Zonzi. La trepitjada totalment intencionada fa que salti una bota del crac l'argentí, que, adolorit, se la calça amb certa dificultat: estava trencada. Arbitra el tal Jaime Latre, que treu targeta groga a N'Zonzi i, tot seguit, en una decisió insòlita, també mostra la targeta a Leo... per pèrdua de temps! Una humiliació (una més), un despropòsit posteriorment ratificat pel tenebrós comitè de competició.
En definitiva: si jugues al Madrid i insultes un àrbitre, reps comprensió i afecte. Si ets del Barça i et colpegen intencionadament, a sobre t'amonesten i després et ratifiquen. La comparativa és grotesca però extraordinàriament il·lustrativa, la metàfora real que ens ajuda a explicar-ho tot.
Ells i nosaltres: el benvolgut klingon ho va entendre perfectament.