Els últims dies han estat farcits de notícies esportives desagradables envoltades de comentaris i de crítiques. Rius de tinta, vaja, i de piulades i crítiques en les xarxes socials, que és de franc. Parlo, d'entrada, de l'ajornament de Tarragona 2017 un any, fins al 2018, un ridícul monumental del qual els seus responsables, el comitè organitzador i el govern espanyol, han sortit d'entrada il·lesos metafòricament, encara que del cost polític que li suposarà al PSC a Tarragona i a l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ja en parlarem. Passi el que passi, una mica d'autocrítica hauria estat poc menys que exigible i fins i tot terapèutica. Els aliens del PP són immunes als escàndols, a la corrupció i segurament també al canvi climàtic i a qualsevol conflicte mundial i interplanetari. Si els papers de Bárcenas els han fet pessigolles, per exemple, un escàndol tan local com Tarragona 2018 no els suposa cap problema i menys quan es tracta d'un greuge amb Catalunya. El que també ha estat immune als seus comentaris masclistes, homòfobs, racistes i tot els istes que es vulguin, és Donald Trump, cap de sèrie número 2 i en canvi campió en les eleccions als Estats Units. El seu triomf demostra, per enèsima vegada, que les enquestes, ara per ara, són una mentida.

Seguim. Quina pena fa veure Messi sol al mig del camp de l'Argentina. I a Ever Banega, l'únic amb capacitat per associar-s'hi, oblidat. La grandesa d'un mundial és que es fa cada quatre anys, però aquesta serà, si no hi ha una metamorfosi radical, la misèria de l'Argentina. Un mundial sense Messi seria trist. I sense l'Argentina? Doncs, la veritat, potser no tant –en el fons, sí–. Contra el Brasil la imatge d'impotència de l'albiceleste va ser penosa i demostra per què Messi, ben aconsellat, ha decidit seguir al Barça envoltat de jugadors que potencien la seva condició de millor jugador de tots els temps. L'altra cara de la moneda és Neymar, que va fer i desfer tal com va voler en el gran triomf del seu equip contra els argentins (3-0). És una superfigura mundial, amb el canvi de ritme més trencacintures del futbol actual i mai no s'amaga rebi la llenya que rebi. Encara fa més mal als ulls veure Messi tan perdut –els seus companys són incapaços de fer tres passades seguides– quan quatre dies abans havia liderat la gran remuntada a Sevilla amb una exhibició monstruosa.

No tot han estat desgràcies. El nou acord entre la Federació Espanyola de Patinatge i La Xarxa TV després d'haver-se tirat els estics pel cap retorna la possibilitat de veure el partit de la jornada en obert de l'OK Lliga cada dissabte al migdia per televisió, una bona notícia.