Per fi ens la podrem treure tots. Per fi. Des que el 10 de desembre del 2010 el F. C. Barcelona de Sandro Rosell –i de l'aleshores vicepresident Josep Maria Bartomeu– va tirar un cubell d'escombraries als valors del club, la pudor havia provocat que la vida blaugrana anés lligada a una gran pinça posada al nas. Això sí, una brossa que va començar valent 30 milions d'euros i que ha acabat amb un valor una miqueta més gran. Diners a canvi de la indecència d'haver de viure agermanats amb una dictadura que no respecta els drets humans més elementals. Veure de genolls, bavejant, els dirigents del Barça davant dels de Qatar Foundation, primer, i Qatar Airways, després, no és de rebut.

El nou acord amb Rakuten és bo. No és el que el ja president Bartomeu va prometre als socis en l'assemblea, però fa l'efecte que ningú li pot retreure res. 55 milions d'euros per temporada –que poden arribar a vorejar els 60 si l'equip de futbol ajuda– és una xifra molt alta i molt benvinguda. Es tracta d'una bona operació. No hi ha dubte que si els esforços de la junta directiva del Barcelona haguessin anat des del primer dia en direcció Rakuten o qualsevol de les altres onze empreses que segons el vicepresident de l'àrea, Manel Arroyo, s'han interessat per l'acord, la imatge del Barça no hauria estat permanentment tacada. Sis anys de vergonya. Sis anys amb els valors i la Masia empastifats fins al coll. Escoltar ahir Hiroshi Mikitani realçant aquests aspectes provocava l'automàtica mirada cap al president del Barcelona, tranquil, somrient, orgullós pel que ha de venir i, suposem, avergonyit pel que ha passat des del 2010. Esperem que la porta de Qatar s'hagi tancat per sempre, que no sigui simplement un “fins demà”, ja que el club segueix buscant companys de viatge per al nou estadi. Esperem que aquest desastrós desplegable de mentides s'hagi acabat per sempre. Fora bo, honorant l'extraordinàriament menyspreada transparència, que el Barça fes pública la lletra petita de l'acord amb Qatar. Ja avanço que no passarà. Impossible. Felicitats, doncs, a la junta i a tots els executius que han treballat en l'assumpte. Ho han fet bé en el fons i també en la forma. I, és clar, felicitats a Gerard Piqué, que com diu la dita, ell ja tornava del Japó quan els altres començaven a anar-hi. Fet inèdit en la història del Barça. I potser del futbol mundial. El dia que vulgui ser president anirà al seu primer debat amb un Rakuten sota el braç. És un fora de sèrie. Mentre arriba aquest dia serà difícil que el president no li entregui la renovació en el dia i l'hora que li vingui de gust. Ja fa temps que expliquem que especialment Messi –però també el vestidor– fa de paraigua del club. Ara hi haurem d'afegir, també de manera especial, la figura del defensa blaugrana. I, al mateix temps, al César el que és del César: en aquest gest, un deu per a Josep Maria Bartomeu, per no obviar aquest detall. Ho podria haver fet i no hauria passat res.

El Barça acabarà la temporada amb Qatar Airways i començarà la següent amb Rakuten. Una bona notícia. I una taca en la història del Club difícil de rentar. Ens avergonyim del que veiem al món i del mal que fan les dictadures, però ens hem posat les ulleres de fusta i la pinça al nas davant dels diners que tot ho poden. Girem full a aquesta història d'hipocresia monumental. Però no l'oblidem. Aquest més que un club que tant apassiona l'amo de Rakuten té molt a veure amb aquestes qüestions...