Canvia, que el partit s'acaba
Som en un pavelló entre Kazan i Madrid en un enfrontament d'Eurolliga, un partit de marcador ajustat com ho són gairebé tots (menys el Barça-Madrid) els d'aquesta nova competició que és una benedicció del Senyor, i hi som i som en l'últim quart i els dos equips defensen fent canvis, quasi indiscriminadament, en els blocs directes, en els indirectes i en els talls, fent una zona encoberta, i ho fan també els entrenadors que mai ho havien fet –alguns d'aquests des del salt inicial segons les circumstàncies puntuals– perquè tenien i tenen aquesta defensa per una defensa de protecció, de reacció a l'home que hi ha al davant o que passa per allà, i ja se sap que qui defensa en zona passa l'estona, però ho fan perquè és una manera de dissimular el poc temps que hi ha per analitzar els rivals i preparar els partits i és també una manera de gestionar el factor determinant i propi de l'últim quart, la fatiga, un element que fa molt difícil que els atacants tinguin energia en el moviment sense pilota i velocitat en la passada, que són la millor manera per desactivar aquest tipus de defensa, i els entrenadors la fan perquè pensen, doncs mira, canviem i ens tanquem i si volen i poden que anotin de fora, i si un petit queda amb un gran li direm que faci una anticipació completa i molt activa, empenyent el gran que ens ataca cap a cistella per defensar amb l'ajuda del tauler perquè hi ha menys distància entre el pivot i el cèrcol i així més dificultat per fer una bona passada, i si tot i aquesta defensa no habitual en els partits i en els entrenaments el gran s'imposa al nostre petit, li fem falta i vejam si amb el cansament i el marcador ajustat és tan bo i tan guapo i anota els tirs lliures, i tot això acompanyat amb els nostres pivots mòbils i amb desplaçaments laterals que els permetin conservar la posició quan quedin aparellats a set metres amb un petit, fins i tot amb un base amb pilota i encarat a cistella però cansat i que contra un pivot amb desplaçaments laterals i braços llargs no ho tindrà tan fàcil com contra un pivot alt i gros i que no pot jugar els últims quarts en l'Eurolliga perquè no té cames per fer aquesta defensa. Per exemple.