La Real Sociedad ha ampliat el cercle i cada vegada s'acosta més al prototip que tots podríem esperar d'un club amb una solvència econòmica per sobre de la mitjana, amb un futbol de base ric, capaç de dotar el primer equip d'una base sòlida i amb una història consolidada. Convalescent després d'una etapa traumàtica amb David Moyes, en què malgrat la bona tradició d'entrenadors britànics a Sant Sebastià, l'escocès no va entendre la idiosincràtica del futbol espanyol ni va saber explotar una plantilla que tenia bona matèria primera, la Real va rebre el Barça la temporada passada amb un plantejament limitat. I tot i això, malgrat idear un pla molt primari i poc ambiciós, el va executar a la perfecció. Es va trobar un gol matiner d'Oyarzabal i el va conservar amb eficàcia, amb un bloc molt baix, defensant sobre la porteria de Rulli amb dues línies, una de quatre i una de cinc, i gairebé sense opositar al contraatac. Va ser suficient per frustrar un Barça que s'està enganxant massa sovint a la teranyina i que enguany haurà de multiplicar molt més les seves prestacions, ja que, amb la tranquil·litat d'una pretemporada neta i d'un ambient reposat, els txuri-urdin han multiplicat el seu repertori i arriben al Nadal en un moment de cohesió que li permet dominar molts registres. Conta l'Atlético va quedar ben de manifest. La Real és talent, el de jugadors com Vela i Xabi Prieto, d'Íñigo Martínez per sortir jugant i d'Illarramendi, recuperat del seu pas traumàtic per Madrid, per equilibrar l'equip. Eusebio ha aconseguit un equip que s'expressi amb la pilota, capaç de sortir jugant en curt i també en llarg gràcies a una referència com Willian José, a ocupar molt bé els espais per progressar, amb peces sempre ben escalonades. És associació i també profunditat, la d'Oyarzabal o Yuri a l'esquerra. És talent i també sacrifici. Ataquen tots i defensen tots. Fins i tot Vela, díscol com pocs, s'ha identificat amb una manera de fer, i contra l'Atlético el vam veure acompanyant les pujades de Filipe, formant una línia de sis en el replegament amb un disciplinat Oyarzabal. Detalls que incentiven a pensar que Anoeta, una temporada més, serà un examen d'altura per al Barça, quasi al nivell del clàssic.