Neymar és boníssim. Excel·lent, fins i tot. Que ningú s'equivoqui. El brasiler, avui, és un dels millors jugadors del món i, per qüestions d'edat, serà el número u ben aviat. Individualment, amb la pilota als peus, és gairebé únic, tot i que, és cert, té marge de millora com a membre qualificat d'un grup. Segurament per això no pot tossir encara a prop de Leo Messi i, segurament també per aquesta circumstància, es generen debats sobre si és o no l'hereu del 10.

Però Neymar, al marge dels sis gols i les set assistències, té unes altres estadístiques que preocupen: en els quinze partits que ha jugat aquesta temporada ha vist ja set targetes grogues. Set! En la lliga, quatre targetes en deu partits (Leganés, València, Sevilla i Màlaga, les tres darreres en els tres últims partits) i en la Champions, tres en cinc (Borussia, City i Celtic). És a dir, a una del descans en la competició domèstica i ja amb un cicle complert a Europa. Ni el defensa més carnisser...

A Glasgow, dimecres, la va buscar aprofitant la classificació matemàtica de l'equip com a primer de grup. Descansarà contra el Borussia M'gladbach i afrontarà la fase d'eliminatòries net i polit. Però per cercar aquesta targeta n'havia de tenir dues. Massa aviat, no? I de passada, si m'ho permeteu, el que es va veure a Escòcia al voltant de Neymar i del seu marcador, Mikael Lustig, no va ser gaire agradable. Resumint: minut 60, puntada de peu del defensa i protesta del davanter; vuit minuts després, empenta sense pilota del brasiler al suec, baralla de carrer nas contra nas i targeta per a tots dos. Buscada. I rebuda. En el 71, nova puntada de peu, ara de Neymar a Lustig per tensar la corda més del compte. Quatre després, cap al vestidor. Canvi per Arda. Luis Enrique, com tothom que estava mirant el partit, va témer per l'expulsió. Fins i tot la sortida del camp va ser arriscada, traient-se les canyelleres, amb un caminar lent i reptant Lustig i el Celtic Park.

Tothom pot entendre que la paciència de Neymar s'esgoti davant les puntades de peu dels rivals, però la situació actual no és acceptable. Haver rebut set targetes en aquests moments de la temporada no és justificable. Encarar-se amb el tarannà dels baixos fons, tampoc. Rakitic també la va forçar sense generar cap soroll. Ser un permanent mirall per als nens i oferir aquestes escenes, penalitza. No és bon negoci que tots els àrbitres, estadis, aficionats, jugadors rivals i mitjans de comunicació li hagin pres la matrícula. No és bo per al Barça ni, sobretot, per a ell. L'allunya de l'objectiu, del personal i també del col·lectiu.

En aquest sentit, sembla infantil haver d'acceptar l'argument al voltant de la personalitat i el caràcter de Neymar per justificar els seus comportaments. Els seus orígens al carrer l'han dotat d'una valentia impròpia en un noi amb tan poc xassís, però als 24 anys segur que ja està capacitat per focalitzar les energies en l'exhibició del seu meravellós futbol sense la necessitat d'inflar el pit més del que és necessari. Neymar és conducció, driblatge, velocitat, habilitat... art, en molts moments. Fer el que és capaç de fer amb la pilota és la millor arma per fer petits els seus oponents. I algú li hauria de fer veure. El futbol de Neymar serà candidat a la Pilota d'Or; la seva posada en escena li pot prendre.