Fa unes nits vaig arribar a una casa on acostumen a acollir-me generosament i vaig trobar un dels seus inquilins mirant embadalit un partit de futbol que el primer equip femení del Barça havia jugat (la transmissió era en diferit per Barça TV) en una eliminatòria de la seva Champions. Ell s'admirava de com de bé jugaven i lamentava que el seguiment del futbol femení sigui encara tan minoritari. Jo, mentre també mirava embadalida aquelles futbolistes, vaig comentar que no és tan estranya ni una cosa ni l'altra: si tenen talent i s'entrenen a fons, les dones també són capaces de jugar bé a futbol; però que, en fi, no resulta difícil suposar per què el futbol femení (de manera equivalent a la majoria dels esports) és tan invisible, tan poc considerat i tan poc seguit. Tanmateix, jo mateixa vaig haver de reconèixer que, abduïda pel futbol masculí dominant, ho ignoro pràcticament tot del futbol femení, i que no en faig cap seguiment, ni tan sols de l'equip del meu club.

No voldria fer-ne una extrapolació absoluta fins atrevir-me a dir que les dones amants del futbol no parem atenció a la pràctica que en fan les dones, però no recordo cap conversa amb les meves amigues barcelonistes (moltes de les quals tant o més feministes que jo) sobre el tema.

Tenia al cap aquest pensament, que em produïa un cert malestar perquè m'adonava que fins a aquell moment no havia viscut com una cosa estranya la meva ignorància del futbol femení, mentre disfrutava d'un partit que no sabia quan es va disputar i del qual ni vaig parar a retenir l'equip contra el qual jugava el Barça. Com que no era en directe, com que no ens importava el resultat, ens vam consagrar a la contemplació estètica, que és una experiència que es viu en el pur present. Aquelles futbolistes ens tenien fascinades: ens admirava la vivor amb què jugaven, la seva precisió i finesa, però també alguna cosa que no acabàvem de saber i que ens produïa la sensació que vèiem una manera de jugar a futbol diferent.

L'endemà em vaig trobar amb un home que no coneixia, però amb el qual havia mantingut un contacte per correu electrònic amb motiu d'una feina. No sé com va ser que li vaig explicar que havia vist a la televisió un partit de futbol femení i que m'havia encantat. Ell em va respondre que el futbol femení és meravellós i que en veu sempre que pot. I em va dir el perquè: no especulen, fan un futbol directe. Em vaig adonar que era justament això el que havíem vist i que no acabàvem de saber: no especulen, i això fa que ens retornin a una manera de jugar a futbol perduda. Com si amb elles el futbol es jugués de nou per primera vegada.