opinió
És més un problema futbolístic que no pas d'actitud
Té raó Gerard Piqué quan va assenyalar l'actitud, o més ben dit la falta d'actitud, com un dels motius de la desfeta del Barça a Anoeta. Però aquest seria el mal menor del que va passar contra la Real Sociedad i el que tindria més fàcil solució. El gran problema va ser futbolístic. I això ja és més perillós. Els símptomes ja feia setmanes que s'intuïen, però el trident que tot ho abraça n'havia minimitzat els danys. L'omnipresència dels tres del davant, i últimament només de Messi, ha provocat que l'equip s'hagi malacostumat a dependre en excés de Neymar, Messi i Luis Suárez i s'hagi oblidat del joc. El Barça està perdent la seva essència, el seu fet diferencial, a una velocitat preocupant. Si fa uns anys la sala de màquines blaugrana era el mig del camp, ara aquesta és la línia més invisible de l'equip. El Barça ara mateix és massa vertical, sovint juga dividit en dos blocs i lluny d'apostar pel contraatac com un recurs més, l'ha adquirit com a principal fortalesa. En les dues primeres temporades amb Luis Enrique a la banqueta, el trident també tenia un gran pes, però l'equip era molt més harmònic, jugava més unit i estava molt més ordenat. Els blaugrana han tingut problemes per superar equips que es tancaven al darrere al Camp Nou i ara també en tenen per trobar solucions als que el pressionen en la sortida de la pilota. Durant l'etapa de Guardiola, contra equips que feien el mateix, per exemple l'Athletic de Bielsa, el de Santpedor es va inventar que els centrals s'obrissin a les bandes i que Busquets retrocedís la posició per donar sortida a la pilota des de la defensa. I si no, alguns dels interiors baixava a rebre per ajudar. Luis Enrique haurà de treballar per resoldre el problema, però la solució no pot ser enviar pilotades cap amunt, com va fer Ter Stegen (21) o que el pes de la construcció del joc recaigui en Mascherano. Els jugadors i els tècnics saben com resoldre la qüestió: recuperant el llibre d'estil del millor Barça.