Les cases s'han de començar a cons­truir a par­tir d'uns bons fona­ments. Inten­tar deco­rar el men­ja­dor amb mobles d'estil bar­roc i llums ele­gants, no té sen­tit si l'edi­fici no està ben assen­tat a terra. El fut­bol, una mena d'obra d'arqui­tec­tura amb milers de mati­sos, es regeix per les matei­xes lleis. Aquesta tem­po­rada, després d'uns any con­vul­sos amb Ser­gio i més tard Galca a la ban­queta de Cor­nellà-el Prat, l'afició de l'Espa­nyol neces­si­tava incen­tius per recu­pe­rar la il·lusió. La injecció de capi­tal asiàtic va supo­sar també un al·lici­ent per als socis blanc-i-blaus. Noms amb molta tra­jectòria al pri­mer nivell. Vete­rans amb experiència en totes les línies: començant per Diego López i Roberto sota els pals, por­ters acos­tu­mats a jugar par­tits de com­pe­tició euro­pea als prin­ci­pals esce­na­ris del fut­bol con­ti­nen­tal. A la línia defen­siva, Demic­he­lis, bre­gat en mol­tes bata­lles, havia de posar ordre a una de les defen­ses més vul­ne­ra­bles la tem­po­rada pas­sada. Javi Fuego i Jurado, dos mig­cam­pis­tes al vol­tant de la tren­tena, havien de diri­gir les ope­ra­ci­ons des del mig del camp, amb Piatti. I José Anto­nio Reyes, el fi esquerrà amb una àmplia tra­jectòria en grans equips, havia de situar-se més a prop de la por­te­ria rival. Tot això, aquests cas­tells a l'aire pre­ma­turs, es van anar ensor­rant per la feblesa defen­siva. Ales­ho­res, quan l'equip ja nave­gava sense rumb per la zona de des­cens, Qui­que Sánchez Flo­res va fer una reflexió: si no acon­se­guien soli­desa defen­siva, uns fona­ments ben assen­tats, era impos­si­ble que el talent pogués bri­llar. Amb Diego López a la por­te­ria i una pare­lla de cen­trals impe­ca­ble com Diego Reyes i David López, l'equip va començar a créixer. Par­tit rere par­tit, l'equip peri­quito ha dei­xat la por­te­ria a zero. En un pri­mer moment, tots els esforços de l'equip es van cen­trar a no con­ce­dir oca­si­ons de gol, la qual cosa va donar lloc a una sèrie de par­tits suma­ment avor­rits. Aquesta segu­re­tat defen­siva, però, va ser un alli­be­ra­ment per als juga­dors més cre­a­tius. Gerard Moreno s'ha retro­bat amb el gol, Piatti té la con­fiança per gene­rar perill des de l'esquerra i, sobre­tot, Jurado té l'abso­lut con­trol de l'equip al mig del camp. Dels últims set par­tits de lliga, l'Espa­nyol només ha encai­xat gols en un. El canvi de tendència deriva d'una excel·lent tasca defen­siva. Aquesta casa que ara es veu tan deco­rada, ha començat a lluir des que els seus fona­ments s'han con­ver­tit en els més sòlids de la lliga.