El conegut com a cas Neymar 2 pel qual el Barça podria ser condemnat per fets contraris als del cas Neymar 1 no té només aquesta perversió flagrant. També té la perversió d'haver estar desestimat una vegada i reobert de nou. Però en té una altra que segurament encara és pitjor. El querellant és l'empresa brasilera DIS i la fiscalia ha decidit acusar Neymar d'un delicte de corrupció en negocis i per això demana per a ell una pena de dos anys de presó, 10 milions d'euros de multa i la inhabilitació especial per a l'exercici de comerç i indústria per tres anys. El que no s'han preguntat ni el jutge instructor ni el fiscal és a què es dedica DIS en el negoci del futbol. Normalment, els negocis en el futbol es fan entre clubs i professionals. DIS no és ni una cosa ni l'altra, és una empresa que només hi és per especular i comprar drets de futbolistes per treure'n plusvàlues en els traspassos. O sigui, no només no aporta un valor afegit al futbol, sinó que s'hi fica per aprofitar-se'n, embolicar i fer-hi negoci. I aquests són els que ara acusen un club i un jugador de “corrupció en negocis”.

Steven Gerrard es retira del futbol, una llegenda del Liverpool. Des d'un punt de vista personal, ni el seu joc ni el del Liverpool en què ha jugat disset temporades no són del meu gust. Però sento una gran admiració per ell. Per la seva professionalitat, per la seva honestedat i per haver dignificat l'esport. N'hi ha que han guanyat molt més i no mereixen tant reconeixement.

Dol pel tràgic accident del Chapecoense, que ens recorda el del Torino (1949) i el del Manchester United (1958), entre d'altres. És una bona oportunitat per dedicar-los un minut de silenci sencer i sense música.