Durant el partit Barça-Madrid vaig anar recollint expressions del públic. Dos llatins amb samarreta del Madrid sota un anorac de moda parlen en anglès amb un tercer, de viatge des de Londres. A l'estàtua de Kubala demanen a un historiador català que els faci una foto tot obrint-se l'anorac, i aquest els diu: “ Per a un sud-americà, ser del Real Madrid és com per a un jueu votar Hitler.” Silenci llarg, es tanquen la peça d'abric i el noi anglès es peta de riure. La Carmen debuta, al costat del seu company Eloi, veient un partit de futbol en directe. És de Lleida, catalana de soca-rel, està emocionada i feliç, mostra l'estelada i diu: “És fabulós, un espectacle que no em perdré mai més.”

El veí de davant és un treballador de mitjana edat de la comarca de l'Anoia. A mig partit ha d'anar al servei, on coincideix amb un exaltat madridista que l'increpa per dur l'estelada; frenen el filofeixista uns estrangers. Torna traient foc pels queixals.

Durant la mitja part, hom parla de Cristiano Ronaldo i de la suposada estafa de 150 milions d'euros no declarats a la hisenda espanyola. Tothom fa comparacions amb els insults de l'advocat de l'Estat contra Messi considerant-lo fins i tot un capo delictiu. Algú recorda que el jutge Garzón ha declarat que és una barbaritat dir tal afirmació del jugador argentí del Barça, i tot seguit pregunta què dirà ara el fiscal servidor de l'Estat. Un altre diu que Hisenda ho sabia, però que ha fet complicitat amb la joguina cara de Florentino. Hom explica que un jutge de Madrid no deixa publicar informació sobre l'afer. Conclou la conversa qui diu “Cristiano, Montoro i Espanya són el mateix, uns tramposos que només ens volen fotre.”

Per cert, l'equip del règim va empatar per una triple errada, no defensar en atac, fer una falta totalment innecessària i no cobrir el millor rematador dels gens immaculats. Ho diu tot Europa, menys l'Espanya negra. Que tot ho veu blanc immaculat, tipus Rita Barberà o una llista inacabable PPSOE.